Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Àkhila I
Història
Rei visigot (549-554) elegit pels nobles a Barcelona.
Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren
Enver Paixà
Història
Militar
Política
General i polític turc.
Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita
Rosamunda
Història
Reina dels longobards.
Filla del gèpida Cunimund, fou presonera i després esposa del longobard Alboí , que l’obligà a beure en el crani del seu pare En venjança, el féu matar per mitjà d’Helmoquis, amb qui es casà 572 Perseguits pels longobards, es refugiaren a Ravenna i s’endugueren el tresor reial Rosamunda emmetzinà Helmoquis, però aquest l’obligà a compartir la beguda La seva vida violenta i passional ha inspirat nombroses obres literàries i musicals, entre les quals cal destacar les tragèdies de V Alfieri 1783 i d’ACh Swinburne 1861
P’otr Dorošenko
Història
Ataman d’Ucraïna.
D’origen aristòcrata, intentà la independència de la Ucraïna occidental respecte a Polònia i Rússia i se sotmeté als turcs El 1676, però, una intervenció russa l’obligà a acceptar la sobirania de Moscou
Abū Sa‘īd ‘Abd al-Raḥmān
Història
Governador de València, Xàtiva i Dénia; conegut a les cròniques cristianes per moro Seit.
Governà València autònomament i se'n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa'īd, que hagué de sotmetre's al rei català 1226 La incapacitat de fer front als seus enemics en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte del 1226 amb Jaume I Pel…
Muẓaffar al-Din
Història
Xa de Pèrsia (1896-1907), fill i successor de Nāṣir al-Dīn.
Per salvar la bancarrota signà diversos crèdits amb Rússia La forta influència russa i britànica provocà una reacció nacionalista que l’obligà a promulgar una constitució 1906 que instaurà el parlament a l’Iran 1906
Roger Bissière
Pintura
Pintor occità.
El 1920 participà en un grup que volia ressuscitar una versió decorativa del cubisme Una malaltia als ulls l’obligà a abandonar la pintura Féu una sèrie de murals amb trossos de tela Grand Prix National des Arts, 1952
Marc Aureli Numeri Numerià
Història
Emperador de Roma (283-284).
Fill de l’emperador Car, fou nomenat cèsar juntament amb el seu germà Carí A la mort del seu pare esdevingué August Una malaltia als ulls l’obligà a interrompre la campanya bèllica contra els perses De retorn, fou assassinat al Bòsfor
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà d’agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics, descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció, però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’octubre…
Alula
Història
Ras del Tigre.
Gendre del negus Joan IV Es revoltà contra Menelik II després que aquest fou proclamat negus d’Etiòpia 1889 Derrotà els italians a les batalles de Dogali 1887 i Adua 1896, la qual cosa obligà Itàlia a renunciar llavors a la seva empresa colonial
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina