Resultats de la cerca

Fill d’Ivan Šišman, príncep de Vidin Bdyn, succeí el tsar Jordi II, darrer de la dinastia Terter Recuperà els territoris de la Bulgària meridional, ocupats pels bizantins, i s’alià amb l’emperador Andrònic III contra els serbis 1327, que el derrotaren a Velbugd Küstendi el 1330

Escriví el llibre Mythus des 20 Jahrhunderts 1930, que el convertí en el teòric del racisme nazi Cap dels serveis d’afers exteriors del partit nazi des del 1933 Com a ministre dels territoris ocupats de l’Est, ordenà deportacions i execucions de milers de persones Condemnat a mort pel tribunal de Nuremberg, fou penjat

Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats

Ocupats els seus estats per Lluís XIII 1633, entrà al servei d’Espanya i dels Habsburg en la Guerra dels Trenta Anys Recuperà Lorena en 1641-44 i novament el 1661 El 1670, expulsat definitivament de Lorena, anà de nou a Alemanya, on tornà a lluitar al costat de Guillem d’Orange el 1675 conquerí Trèveris

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskischir, es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble Organitzà nombroses ràtzies pels territoris veïns de Söǧüt, ocupats principalment per bizantins, grecs i seljúcides L’ocupació de Yeni Ṣehir ~1290 constituí el nucli del futur imperi Otomà El succeí el seu fill Orḫān I, al principi del govern del qual prengueren la ciutat de Brusa 1326

Ingressà al partit el 1933, i es distingí aviat en les files de les SS Després d’haver organitzat la matança dels jueus austríacs a Viena 1938, el 1940 fou declarat principal responsable de l’exterminació dels jueus d’Alemanya i dels països ocupats Fou condemnat en rebellia pel tribunal de Nuremberg, però aleshores ja s’havia refugiat probablement a l’Amèrica del Sud Localitzat pels serveis especials israelians, fou capturat a Buenos Aires l’any 1960 i traslladat secretament a Israel, on fou de nou jutjat 1961 i executat 1962

Després de participar en la revolució del 1911, esdevingué collaborador directe de Sun Yatsen, i ocupà importants càrrecs en diversos governs republicans Com a representant de l’ala esquerrana del Guomindang, s’oposà a Chiang Kai-shek el 1927 Expulsat del partit fins el 1930 i readmès el 1931, ocupà la presidència del comitè executiu 1932-35 Al moment de l’ofensiva japonesa a Manxúria 1931, es declarà partidari de la resistència a ultrança el 1938, però, es mostrà partidari de la pau amb el Japó, evolucionà cap al collaboracionisme i construí un govern xinès amb seu a Nanquín 1940, als…

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en…

Rebé les primeres lliçons del seu pare, el també pianista Franz Rummel Quan aquest morí, es traslladà als Estats Units, on adquirí la nacionalitat nord-americana Establert a Washington, continuà els seus estudis musicals amb SM Fabian El 1904 tornà a Berlín per ampliar els coneixements de piano i composició De Berlín passà a París, on establí una sòlida amistat amb C Debussy, del qual estrenà diverses obres Entre el 1918 i el 1921 fou el pianista acompanyant de la ballarina Isadora Duncan, amb la qual visità diversos països europeus Durant els anys vint visqué a Londres i s’hi guanyà una…

Es distingí en la primera guerra araboisraeliana 1947-48 i, successivament, fou promogut a coronel, general i cap de l’estat major 1953-58 El 1956 comandà les tropes israelianes que venceren les egípcies al Sinaí i, el 1958, deixà l’exèrcit per la política Fou ministre d’agricultura 1959-64 El 1965, amb Ben Gurion, formà la fracció Rafí del partit laborista, en representació de la qual ocupà la cartera de defensa el 1967 pocs dies després esclatà la guerra dels Sis Dies, que constituí un nou triomf per a ell Féu costat a la reunificació de les fraccions del partit laborista Rafí, Ahdut Avoda…