Resultats de la cerca

Membre del consell directiu d’Estat Català amb Francesc Macià Intervingué en els fets de Prats de Molló 1926 Arran de la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic S'hi establí com a oftalmòleg i òptic, i també exercí com a professor a l’Instituto Politécnico Nacional Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic hi fundà la Borsa del Metge Català Dedicat a la política activa, continuà militant al partit Estat Català i fou membre de la Comunitat Catalana de Mèxic i directiu del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica Participà en la Institució…

Fill d’Ignasi Barraquer Es llicencià en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952 Treballà amb el seu pare a l’Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident 1947-54 El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d’oftalmologia 1958-66 a l’Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà el 1964 l’Instituto Oftalmológico de las Américas i, posteriorment, l’Instituto Barraquer 1968 Ideà diversos instruments i tècniques quirúrgiques, entre les quals la queratoplàstia refractiva Rebé distincions oficials i acadèmiques

Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 - 1862 Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual Creà un important laboratori d’anatomia patològica Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona Colaborador des del 1880 de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890 Casat amb Celia Solà Casanovas 7 de juny de 1862, tingué tres fills Lluís, Ventura i Mercè En morir el seu fill Lluís…

Fill d’ Ignasi Barraquer , es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà a Madrid 1955 Fou director des del 1953 de l’Institut Barraquer de Barcelona fundat pel seu pare, i el 2005 n’esdevingué president Director del Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa 1967 fundat per ell i pel seu pare el 1962, el 1970 fou nomenat catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1993 director de l’Institut Universitari Barraquer, adscrit a aquesta universitat, que l’any 2000 creà la càtedra Joaquim Barraquer per a la investigació en oftalmologia…

Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”

Llicenciat a Barcelona el 1907 i doctorat a Madrid, fou deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta Membre de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología, del 1914 al 1920 exercí a l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina Escriví nombrosos articles, conferències i treballs científics i de divulgació en català, castellà i portuguès, entre els quals destaquen Como se ensinha a ophtalmologia en Catalunha 1918, Màximes d’Higiene Ocular 1919, L’úlcera serpiginosa de la còrnia 1918 i L’origen de les ulleres 1931 El 1930 fou ponent del Sisè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Inventà la làmpada d’escletxa i investigà el sistema òptic del globus ocular El 1911 li fou concedit el premi Nobel de medicina per les tècniques de biomicroscòpia còrnia que introduí i desenvolupà

És autor d’estudis fonamentals de tècnica quirúrgica oftalmològica, de la qual fou un dels primers especialistes mundials, entre els quals cal esmentar els relacionats amb la cirurgia de les cataractes, per a la qual introduí un nou instrument, i sobretot amb la despresa de retina 1936 La seva Cirugía ocular 1948 és una obra bàsica, i ha estat traduïda a diversos idiomes L’any 1950 li fou concedida la medalla Gonin, màxima distinció oftalmològica mundial

El 1909 emigrà i s’establí a Mèxic amb la seva mare Estudià medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México 1923-28, on es llicencià S’especialitzà en oftalmologia, i amplià estudis a Barcelona, París i Viena Tornà a Mèxic i treballà a l’Hospital General de la ciutat de Mèxic, on, després d’un temps, fou nomenat cap del servei d’oftalmologia, durant el període 1945-71 Pioner en oftalmologia a Mèxic, el 1938 creà i organitzà el primer laboratori d’anatomia patològica ocular Fou cap d’oftalmologia a l’Instituto Nacional de Cardiología 1942-57 i professor titular d’oftalmologia a la…

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, ambdós celebrats a Barcelona També fou campió de Catalunya en l’especialitat de vuit amb timoner i de dos amb timoner 1926, 1927 Fou vocal de la secció de rem del Jurat Permanent de Regates 1935 És germà del metge oftalmòleg  Hermenegild Arruga