Resultats de la cerca

Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la ciutat 1714 li…

Pèire de Marca el féu detenir setembre del 1649 i tancar al castell de Perpinyà, infringint les constitucions catalanes, pel fet d’haver declarat que si les tropes de Felip IV arribaven a Barcelona era millor pactar-hi que resistir Pel juliol del 1650 fou dut novament a Barcelona, i Pèire de Marca obligà els jutges a condemnar-lo a mort, malgrat la manca de proves

Estudià a Marsella Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young

Havia estat consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei i oïdor de l’audiència Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs 1583 Com a recompensa Felip II li concedí 1591 privilegi nobiliari Escriví un llarg informe a favor de Ramon Llull 1594

Net de Lluís Ponç i d’Icard Doctor en drets, oïdor de l’audiència de Barcelona, cavaller de Sant Jaume D’entre les seves obres originals cal esmentar un Epítome de las historias catalanas , crònica que arriba fins a la mort de la reina Maria de Castella 1458 Publicà alguna traducció, del francès, d’obres d’història

Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

Doctor en drets, fou catedràtic de les Institucions i de prima a la Universitat de Mallorca i oïdor de l’audiència de Mallorca Actiu partidari de Carles d’Àustria, després de la guerra de Successió s’hagué de retirar de la vida pública i es féu eclesiàstic, i fou rector de Puigpunyent i de Llucmajor Escriví diversos treballs i allegacions jurídiques

Doctor en dret civil i canònic, fou advocat del reial fisc de la inquisició 1691 Felip V el nomenà membre del seu consell i, amb el règim de Nova Planta, vocal-president de la junta suprema de justícia i govern a Mallorca Fou fiscal i assessor de la procuració reial de Mallorca i oïdor de la reial audiència 1716 Escriví Tratado de los derechos de Mallorca 1702

Es doctorà en ambdós drets Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de Felip V, fet pel qual el 1714 hagué de fugir i refugiar-se a Menorca Felip V el recompensà amb el càrrec d’assessor togat i jutge ordinari d’Eivissa 1724-43 Passà més tard a Madrid, on morí abans de prendre possessió del càrrec d’oïdor de l’audiència de València