Resultats de la cerca

Soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fou president de la secció de Gimnàstica i Esports des del 1928 Practicà l’atletisme i l’esquí Fou un dels promotors de l’olimpisme i de l’esport popular Formà part de la Junta de l’AEP, primer com a vocal 1936 i després com a vicepresident Exercí com a delegat de l’AEP al Comitè Català pro Esports Populars i formà part del Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 Fou president de la Federació Catalana d’Atletisme el 1935 Formà part del Comissariat d’Esports de la Generalitat També participà com a delegat a l’…

Formà part del Club Espanyol i, després, del Club Escacs Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya 1969, 1970, i disputà l’Olimpíada amb l’equip espanyol en tres ocasions

Succeí el seu pare Alcetes I, juntament amb el seu germà Ambdós foren les estirps de les dues branques de la casa reial de l’Epir Una de les filles de Neoptòlem, Olimpíada, fou mare d’Alexandre el Gran

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a Catalunya 2012…

Als 14 anys, a l’Olimpíada de Munic, sobresortí amb tres medalles d’argent en 200 m estils i els dos relleus En cinc anys d’activitat esportiva de gran nivell, superà vint-i-nou vegades els rècords del món en els 100 i 200 m lliures Es retirà el 1977

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Pertany al Club Superline de Manresa Guanyà quatre títols d’Espanya 2007, 2008, 2009, 2010 i fou campió del món de line dance en nivell avançat 2010, campió de l’Olimpíada en adults 2011 i campió d’Europa en nivell avançat i showcase 2009, 2010 També fou subcampió del món 2005, 2009, 2011 i d’Europa 2008

S'inicià en l’escultura a Madrid 1927, amb Juan Cristóbal i Emiliano Barral, i tornà a Santiago el 1930 Partint d’un realisme esquemàtic, evolucionà vers un classicisme robust, fruit de l’admiració per Maillol Olimpíada , 1937 La seva obra més important és el Monument a Barcelona 1941 Ha conreat el retrat i ha estat mestre d’escultors

Disputà cinc edicions de l’Olimpíada d’escacs amb l’equip espanyol entre el 1924 i el 1931 El 1935 participà en les simultànies amb rellotge que el campió del món Alexander Alekhine jugà al Club d’Escacs Barcelona Presidí la Federació Espanyola d’Escacs El 1913 Josep Paluzie Lucena publicà en honor seu el llibre Un artista en ajedrez Valentín Marín

El 1975 guanyà el títol europeu a Skien Noruega Als Jocs Olímpics de Montreal 1976, fou proclamada la millor esportista de l’Olimpíada amb cinc màximes notes 10 i tres títols olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 assolí la medalla d’or en barra d’equilibris, la d’argent per equips i la de bronze en la classificació individual absoluta