Resultats de la cerca

Considerada una de les grans intèrprets del repertori operístic straussià i mozartià, inicià els seus estudis musicals a l’edat de cinc anys i a dotze començà a rebre lliçons de cant Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i el 1973 debutà amb la Unicorn Opera El 1975 feu el seu debut operístic com a Pamina, de La flauta màgica de Mozart, a l’English National Opera El 1976 participà en l’estrena, al Covent Garden de Londres, de l’òpera We come to the River , de H W Henze i feu una gira amb la companyia del Festival de Glyndebourne com a Comtessa Madeleine Capriccio  El 1990 debutà al…

A vint anys cantava al teatre de l’Òpera i en diverses esglésies d’Hamburg Establert com a cantant, director i compositor de prestigi a la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel, hi estrenà les seves primeres obres escèniques la pastoral italiana Endimione 1700 i les òperes sacres Salomon i Daniel , ambdues del 1701 El duc Anton Ulrich l’envià a Venècia per completar la seva formació musical en l’estil operístic italià Allí conegué CF Pollarolo, T Albinoni, F Gasparini i FAM Pistocchi Altra vegada a Alemanya, fou nomenat mestre de capella de la cort de Meiningen El 1707 s’establí definitivament a…

Es formà amb R Castro piano i CJ Meneses composició Professor del Conservatori Nacional de Mèxic 1896-1936, compaginà les activitats pedagògiques amb la composició, amb una especial atenció al gènere operístic, amb títols com Juno 1900, Nicolás Bravo 1910 i El oidor 1942 També impartí classes a la Facultat de Música de la Universitat de la Ciutat de Mèxic, exercí la crítica musical i desenvolupà una important carrera com a concertista de piano

Estudià a Nàpols El 1713 assolí una gran fama amb l’òpera L’amor tirannico Professà a Nàpols, al conservatori de Sant Onofrio 1723-39 i al dels Poveri di Gesù Cristo 1739-43 Autor de música escènica, com les ‘serenates’ Oreste i Il Polinice , estrenades a Madrid el 1738, l’òpera Arsace 1741, oratoris San Giovanni , 1715, etc Obrí una escola de cant que influí sobre l’estil operístic de l’època

Estudià a Nàpols amb NPorpora i hi estrenà òperes com Tigrane 1729 i Ezio 1730 Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden 1733-63 conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito 1735, Demofoonte 1748, Adriano in Siria 1752, etc Passà a la cort de Viena 1763-73, on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi Escriví també música religiosa i instrumental

Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren inacabats

El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R Wagner i A…

Estudià amb Sain-Yves Bax a París, i, després d’haver cantat en els Concerts Lamoureux, el 1887 feu el seu debut operístic amb Lohengrin a l’Eden-Théâtre A partir de llavors portà a terme una intensa carrera en què dominaren els papers wagnerians actuant sovint a Bayreuth amb Parsifal , Tannhäuser , La valquíria , El crepuscle dels déus i d’autors francesos, especialment J Massenet, del qual estrenà a Viena, el 1892, Werther , representant el paper principal Després de retirar-se de l’escena l’any 1914, es dedicà a l’ensenyament del cant, primer a París i després a Brusselles

Fou deixeble d’Ottorino Respighi al Conservatori de Santa Cecília de Roma, centre del qual fou professor de direcció orquestral entre el 1931 i el 1936 En 1936-44 dirigí el Maggio Musicale Fiorentino, i en 1946-69, l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí Reconegut director operístic, també fou un apreciat intèrpret de música simfònica, interessat especialment pel repertori contemporani En reconeixement a la seva tasca divulgativa de la música del segle XX li fou concedit el prestigiós Premi Schönberg Els darrers anys de la seva vida actuà sovint com a director convidat en diverses orquestres

Filla de l’actor Teodor Bonaplata , es casà amb el mestre Llorenç Bau , que la inicià en el repertori operístic Debutà a Milà amb l’ Aïda de G Verdi, i dugué a terme una important carrera internacional, especialment amb el repertori verdià A Barcelona, el 1902 fou l’estrella en l’estrena de Cristoforo Colombo d’A Franchetti, i el 1903 protagonitzà la primera representació de Tosca , de G Puccini El 1904 es retirà i es dedicà a l’ensenyament del cant La seva filla, Carme Bau i Bonaplata , fou també cantant, i el seu fill Llorenç Bou-Bonaplata , productor cinematogràfic