Resultats de la cerca

Elegit per una part del clergat romà a la mort de Liberi, fou bandejat per un decret de Valentinià I

Professor de filosofia a Leipzig 1774-50 Influït per les seves conviccions pietistes i oposat al racionalisme de ChWolff i GLeibniz, desenvolupà una concepció propera a l’empirisme, que tingué una certa influència en Kant

Oposat a l’arianisme, fou sostingut per Atanasi i pels nicens però, acusat de sabellià, fou condemnat i desterrat Motivà la introducció en el símbol de la fe de l’incís “i el seu regnat no tindrà fi”

Oposat a la dictadura de Porfirio Díaz, fundà el Partido Nacional Antirreeleccionista, que decidí la insurrecció armada el 1910 Després del triomf de la revolució, fou elegit president novembre del 1911, i s’enfrontà a Zapata i Orozco Traït per Victoriano Huerta, fou assassinat

Un dels promotors de la revolució del 1848, fou ministre de l’interior del govern provisional i membre de la comissió executiva maig del 1848 Oposat a Lluís Napoleó, s’exilià a Londres 1849, on, juntament amb Mazzini i Kossuth, formà el Comitè Democràtic Europeu

Príncep de Starhemberg Reorganitzà el Heimwehr contra els socialistes Fou ministre de l’interior 1930 i vicecanceller 1934-36 Oposat a l' Anschluss , fou detingut, però pogué evadir-se i lluità contra els alemanys El 1942 s’exilià a l’Argentina, fins el 1955

Got, elegit i consagrat papa precipitadament sense la confirmació bizantina quan Roma era assetjada pels longobards, fou sempre oposat a la cort i al patriarca bizantins Cercà debades l’ajut dels francs Actiu restaurador de Roma, veié com els visigots començaven a convertir-se a la fe catòlica

Patriota italià Fou un dels caps del partit dels itàlics oposat a Napoleó Esdevingué carbonari i fou detingut el 1821 i condemnat a cadena perpètua El 1835 li fou commutada la presó per la deportació a Amèrica Tornà a Europa 1837 i s’establí definitivament a Milà 1840

Franciscà, fou mestre de teologia a París i arquebisbe d’Ais de Provença Oposat a Tomàs d’Aquino i al mateix mestre de l’orde, Duns Escot, defensà una doctrina considerada com a precursora de la de Guillem d’Occam La seva obra principal són els Commentaria in quatuor libros sententiarum

El 1933 era cap de l’estat major de l’exèrcit, i el 1938, cap de l’estat major general Oposat a Hitler, dimití 1938 i fou apartat del servei actiu Participà, com a cap dirigent, en el fracassat atemptat militar contra el Führer 1944 Poc temps després fou detingut i executat