Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Honori IV
Cristianisme
Nom que prengué Giacomo Savelli en esdevenir papa (1285-87).
Féu costat a Carles II de Nàpols i als angevins contra Pere II de Catalunya-Aragó, en la qüestió de Sicília Afavorí els ordes mendicants
Modest Costa i Turell
Història
Genealogista.
Collaborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” 1858 i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón 1856, amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes
Climent XIV
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Vincenzo Antonio Ganganelli en ésser elegit papa (1769-74).
Publicà un breu abolint la Companyia de Jesús 1773, allegant polèmiques amb altres ordes i amb la jerarquia, intromissions polítiques, maniobres comercials, tolerància dels usos pagans a les missions i ensenyament moral relaxat Els motius reals foren, però, les pressions polítiques de França, Espanya i Portugal
Joan de Miralles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès El 1527 conferia ordes a Barcelona, seu vacant Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530 El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès
Fruitós Canonge i Francesch

Fruitós Canonge
© Fototeca.cat
Prestidigitador.
El 1831 la seva família es traslladà a Barcelona Fou enllustrador i venedor ambulant de crema per a enllustrar el calçat Assolí grans èxits com a prestidigitador Recorregué Amèrica i bona part d’Europa Fou conegut per El Merlín español Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes d’Isabel la Catòlica i de Carles III
Benet XI
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolò Boccasini
en esdevenir papa (1303-04).
Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736
Pierre de Bérulle
Literatura francesa
Cristianisme
Cardenal, diplomàtic i escriptor místic francès.
Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres
Sanç d’Ull
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí-Sogorb.
Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb
Honori III
Cristianisme
Nom que adoptà Cencio Savelli en esdevenir papa (1216-27).
Continuà l’obra del seu antecessor, Innocenci III Coronà emperador Frederic II 1220 i incità França i Catalunya contra els albigesos, i per això estigué en relació estreta amb Jaume I, del qual havia estat protector, quan aquest era molt jove Com a escriptor, és sobretot important en la literatura jurídica Compilatio quinta, Compilationes decretalium Aprovà els nous ordes dels dominicans, franciscans i carmelitans
Áurea Lucinda Javierre Mur
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxivera i historiadora.
Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1922-37 i, fins el 1968, a l’Arxiu Històric Nacional És autora de nombrosos treballs sobre els ordes militars i també sobre història local d’Aragó, història de Sardenya, etc Les seves obres més importants són Matha de Armanyach, duquesa de Gerona 1930 i María de Luna, reina de Aragón 1941 És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1966
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina