Resultats de la cerca

Des del final de la dècada de 1940 començà a participar en exposicions organitzades per l’associació artística de la ciutat d’Ashiya, dirigida per Jirō Yoshihara El novembre del 1952 es constituí el grup Genbi, amb el qual participà en diverses exposicions, i presentà Beru , un treball clau en la seva trajectòria A partir del 1954 s’integrà com a membre del grup Gutai i començà a experimentar amb bombetes i fluorescents, i dos anys després presentà Electric Dress,  la seva obra de més ressò, consistent en un vestit fet de llums elèctrics Participà activament en les exposicions…

Explorà el Pacífic i completà les troballes de James Coole i de Bougainvilliers Navegà per la mar del Japó, on descobrí l’estret del seu nom, però desaparegué sobtadament Foren organitzades diverses expedicions per trobar-lo, i el 1826 foren descobertes les restes de l’expedició a Vanikoro

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Director de la Casa dels Entremesos de Barcelona dirigeix els actes tradicionals de les Festes de la Mercè, el Corpus de Barcelona i les Festes de Santa Eulàlia, totes organitzades per l’Ajuntament de Barcelona És autor de diversos llibres, com Altíssims senyors, nobles bèsties imatgeria festiva de la Barcelona Vella 2001, A pas de gegant guia illustrada dels gegants de Barcelona 2001 o Cent anys dels Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova 2006, i ha presidit la Comissió de Redacció del ""Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona”

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…

Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona…

El 1950 reorganitzà, juntament amb Josep Maria Estany, la secció de polo del Reial Club de Polo de Barcelona Com a membre de la selecció espanyola obtingué el torneig internacional de polo de Teheran 1934 Guanyà les dues primeres edicions del torneig interclubs de polo organitzades pel RCPB i participà en campionats estatals i competicions Presidí durant quatre anys la Federació Catalana de Polo FCP També ocupà la presidència del Comitè Organitzador dels Concursos de Salts Internacionals de Barcelona Com a esquiador competí representant el Club Alpí Núria i aconseguí diversos…

Membre del Clup Alpí Núria, participà en proves d’eslàlom, eslàlom gegant i descens Es proclamà campiona d’Espanya d’eslàlom 1963, 1964 i subcampiona en descens els mateixos anys Fou tercera en el Campionat de Catalunya en la prova de gegant 1963 Formà part de l’equip espanyol femení pel Gran Premi d’Espanya, primera prova d’habilitats en l’àmbit estatal 1963, 1964 Fou tercera al Gran Premi de la Mongie 1964 Competí a les combinades internacionals organitzades per la Unió Excursionista de Catalunya 1964, 1965 i n’aconseguí la segona posició en la darrera participació Formà part…

Fou deixeble de TArdemans, a la mort del qual passà a ésser mestre d’obres major de l’Ajuntament de Madrid Les seves obres són d’un barroc extrem i a voltes frenètic, expressat sobretot en les portades Té a Madrid l’església de la Virgen del Puerto 1718, el Puente de Toledo sobre el Manzanares 1719, l’església de Montserrat, la Caserna de la Guàrdia de Corps ambdues del 1720, l’Hospicio de San Fernando, avui Museo Municipal, i l’església de San Caetano ambdós del 1722 Féu el projecte de la torre de la Catedral Nueva de Salamanca 1733 A l’Archivo Histórico Nacional de Madrid són conservats…

Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan Cavalleria…