Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
al-Qanṣū
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1500-16) de la dinastia burgita.
Intentà, sense èxit, de frenar la política expansionista dels portuguesos a l’Índic Enfrontat també amb Selim prop d’Alep, a Síria, fou derrotat i mort pels otomans
Leonardos Della Porta
Literatura
Escriptor cretenc.
Combaté a Itàlia i exercí l’advocacia al seu país Fou ambaixador de Venècia davant els otomans Empresonat, escriví en la captivitat una reflexió autobiogràfica, en forma de diàleg, entre la poesia i la veritat
Uzun Ḥasan
Història
Sobirà (1453-78) de la dinastia turcmana dels Ak Koyünlü
.
Conquerí Armènia 1466 i Pèrsia 1469 Establí una florent cort a Tabrīz Enfrontat amb els otomans, s’emparà de Toqat, però fou derrotat per Mehmet II a Erzincan 1473, derrota que inicià la davallada de la confederació dels ak-koyünlü
Ṭahmasp I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1524-76), segon de la dinastia safàvida.
Fill i successor de Shāh Ismā'īl, el seu regnat es caracteritzà per la lluita constant contra otomans i uzbeks, enfront dels primers dels quals perdé Tabrīz 1533, Geòrgia i Sirwān 1540 i Bagdad i Mossul pau d’Amasya, 1555 Morí assassinat
Vlad II de Valàquia
Història
Gospodar de Valàquia (1436-42 i 1443-47).
Fill de Mircea II el Vell, intentà d’afrontar el domini turc Amb l’ajut del voivoda de Transsilvània, Iancu de Hunedoara, i més tard amb la del rei Ladislau V d’Hongria, obtingué algunes victòries sobre els otomans Fou succedit pel seu fill Vlad III
Faḫr al-Dīn
Història
Emir drus.
Exercí una política expansionista, que el menà a un enfrontament amb els otomans i a la renúncia del govern 1613 Rebut a la cort dels Mèdici, no aconseguí, però, ajut europeu per a constituir un estat independent a Síria Afavorí la immigració cristiana i atragué els comerciants europeus Fou derrotat pel soldà Murat IV i fou capturat i executat
Namik Kemal
Literatura
Escriptor turc.
Nacionalista, influí molt el moviment dels Joves turcs Hagué d’exiliar-se pels seus articles polítics a Tasvir-i Ekfar Participà en la fundació de la societat dels Nous otomans París, 1867 Amnistiat, tornà a Istanbul, fins que fou empresonat, a Xipre 1873-77, a causa de l’estrena del seu drama Vatan ‘La pàtria’ Morí essent governador de Quios
Ienăchiţă Văcărescu
Literatura
Escriptor romanès.
Dignatari dels prínceps valacs, recollí els seus records personals a Istorie a preaputernicilor împăraţi otomani ‘Història dels poderosos emperadors otomans’, 1863 La seva obra cabdal és un tractat de gramàtica romanesa Observaţiuni sau băgări dă seamă asupra regulelor şi orîndueledor gramaticii rumâneşti ‘Observacions o notes sobre les regles i disciplines de la gramàtica romanesa’, 1787 Conreà també la poesia lírica
Nikolaj Pavlovič Ignat’ev
Història
Política
Polític i home d’estat rus.
Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme
Miquel IX Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1295-1320).
Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria