Resultats de la cerca

Arquebisbe d’Uppsala 1523, el triomf de la Reforma a Suècia féu que s’installés a Roma Fou el darrer arquebisbe catòlic del seu país És autor d’una Historia de omnibus Gotorum Suecorumque regibus edició pòstuma, 1554 i una Historia metropolitanae ecclesiae Upsalensis edició pòstuma, 1557

Collaborà en la premsa d’Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada 1931, i, en edició pòstuma, l’opuscle poètic Quins temps, aquells 1966

Germà de Vicent Collaborà en la premsa d’Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada 1931 i, en edició pòstuma, l’opuscle Quins temps, aquells 1966

Professor d’història de les tradicions populars i d’etnologia a la Universitat de Palerm, ha deixat nombroses obres, entre les quals una important Storia del folklore in Europa 1952 i una síntesi pòstuma sobre Le origini della poesia popolare 1966

De rara sensibilitat i de gust finíssim És autor de l' Esame di coscienza di un letterato edició pòstuma, 1916, que dóna l’anàlisi més significativa de l’estat d’esperit de la joventut, a la vigília de la Primera Guerra Mundial

A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica

Arxiver i bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona, s’encarregà de l’edició pòstuma d’algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster, com Lo llibre de la Mort 1899, Lo llibre de l’Amor 1901, etc Deixà alguns treballs d’investigació i d’erudició

Collaborà a Joventut , Lo Geronés , etc Publicà els llibres Ombres 1906, Terra de gestes i de beutat, L’anell triangular de la Deessa i l’obra pòstuma Proses del viure a Solius 1922 En pintura conreà el paisatge Fou regidor a Girona per la Lliga Regionalista

Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili

En possessió d’un robust llenguatge simbolista, sota el signe d’un Modernisme experimental, fou capdavanter del grup literari Fyrtiotal ‘Grup dels anys quaranta’ Entre les seves obres hi ha Postum ungdom ‘Joventut pòstuma’, 1942, Mannen utan väg ‘L’home sense sendera’, 1942 i Vinteroffer ‘Sacrifici d’hivern’, 1954