Resultats de la cerca

Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa

A mitjan s XV residia a Barcelona El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de preguerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó

A la cort de Barcelona del 1228 es comprometé a participar en la conquesta de Mallorca amb una galera armada i quatre cavallers Formà part del consell de guerra de Jaume I i es distingí per la seva habilitat i astúcia en l’enderrocament d’una torre, a la presa de la ciutat de Mallorca Tingué problemes a l’hora del repartiment de botí i la seva casa fou saquejada Fou nomenat administrador de la seu de Mallorca mentre es decidia el plet sobre la dependència seva de Barcelona L’any 1238, un cop conquerida la ciutat de València, passà a aquell bisbat

Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat

Membre del Club Natació Montjuïc i especialitzada en esquena, fou quatre vegades campiona de Catalunya en 100 m esquena 1975, 1976, 200 m esquena 1975 i 200 m estils individual 1975 També fou dues vegades campiona d’Espanya d’hivern, en 100 m esquena 1974 i 200 m esquena 1977

Membre del Club Esportiu Mediterrani, fou campió de Catalunya de 50 m esquena 2006

Fou jugador del Picadero Jockey Club i del Club de Beisbol Hèrcules Les Corts, amb el qual guanyà el Campionat d’Europa B 1979 Es retirà el 1980 i començà a arbitrar partits d’infantils Format en cursos d’àrbitres cubans i italians, el 1984 ja havia assolit la categoria d’internacional Arbitrà partits de la Lliga espanyola, la Copa d’Europa de clubs i competicions internacionals de seleccions Arbitrà la final del Campionat d’Europa 1987 disputada a Catalunya A la meitat dels anys vuitanta assumí la presidència del Collegi d’Àrbitres de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol FCBS El 1991…

Fundà i presidí l’Agility Club Caldes de Montbui i el Grup Caní Cararac Treballà per aconseguir el reconeixement de l’agilitat canina com a esport des de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility, de la qual redactà els estatuts i el reglament de competició Fou el primer president de la Federació Catalana d’Agility, i formà part de la directiva de l’espanyola Té la categoria internacional com a jutge de competició, i ha impartit cursos de formació de jutges i àrbitres

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès amb Olga Dalmau com a entrenadora També s’entrenà a les ordres d’Armand Álvarez i Jordi Campany i competí pel Club Atlètic Vic Els anys vuitanta aconseguí diversos podis en Campionats de Catalunya, en 100 i 200 m El 1992 guanyà el títol català de 4 × 100 m i el Campionat d’Espanya de 200 m Disputà un torneig internacional amb la selecció espanyola

Especialitzada en proves de mig fons, representant el Club Natació Lleida fou campiona absoluta de Catalunya de 200 i 800 m lliure 1993 tres cops recordista de Catalunya i Espanya de 400 m i 800 m lliure 1992, 1993, i nedadora olímpica a Barcelona 1992, també en aquestes dues darreres proves El 1994 passà al Canoe NC madrileny i completà la seva carrera amb nou títols de campiona d’Espanya i cinc rècords estatals Fou cinquanta-sis vegades internacional i rebé la medalla de serveis distingits d’argent 1994 i d’or 1996 de la federació espanyola