Resultats de la cerca

Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982

Es graduà com a arquitecta a la Universitat de Trebisonda, i exercí molts anys aquesta professió, així com la de periodista i crítica cinematogràfica Després de rodar diversos curts, el 1994 estrenà el llargmetratge İz ‘La pista’, al qual seguiren Güneşe Yolculuk ‘Viatge al Sol’, 1999, premiat al Festival de Berlín, Bulutları beklerken ‘Esperant els núvols’, 2003,  Pandora’nın kutusu ‘La capsa de Pandora’, 2008, que rebé la Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià, Araf 2012 i Tereddüt 'Clarobscur', 2016

La seva obra, centrada principalment en la temàtica psicològica — Geheimnisse einer Seele ‘Misteris d’una ànima’, 1926, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1928— i social — Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Kameradschaft ‘Companyonia’, 1931—, és el pont entre l’expressionisme i el naturalisme alemanys Dirigí encara el film pacifista Westfront 1918 ‘Front de l’oest 1918’, 1930, el projueu Der Prozess ‘El procés’, 1947 i Der letzte Akt ‘El darrer acte’, 1955, sobre la caiguda del III Reich

Publicista de l’empresa Maggi, secretari de dos circs, periodista, collaborador de la revista Simplicissimus i actor ambulant de cabaret, fou també actor i director de les seves pròpies obres, a Berlín i sobretot a Munic La seva obra dramàtica, d’un to humorístic, ataca durament la burgesia, especialment pel que fa a la vida sexual Hom considera el seu estil com un precedent de l’expressionisme Cal destacar-ne Frühlings Erwachen ‘Despertar de primavera’, 1891, Der Erdgeist ‘L’esperit de la Terra’, 1895, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1904 aquestes dues…

Féu els vitralls de la catedral de Sens És autor d' Eva Prima Pandora Musée du Louvre, dels cartons per a La légende de Saint Mammès catedral de Langres i de les decoracions de París per a l’arribada de Carles V 1540 i d’Enric II 1549 Escriví el Traité de perspective 1560

Fou una de les vamps més populars del cinema de la postguerra Participà en The Killers 1946, Pandora and the Flying Dutchman 1952, The Snows of Kilimanjaro 1952 , Mogambo 1953, The barefoot contessa 1954, 55 Days at Peking 1962, Night of the Iguana 1964 premi d’interpretació al festival de Sant Sebastià, Mayerling 1967, Earthquake 1974, The Bluebird 1975 i The Cassandra Crossing 1977

Com a torero excellí amb la capa i la muleta prengué l’alternativa el 1943 i es retirà el 1960 En teatre representà sovint Don Juan Tenorio , i obres en català de Rusiñol, Guimerà, etc Des del 1946 intervingué en cinema Pandora and the Flying Dutchman 1951 Posteriorment actuà en els films No compteu amb els dits 1967 i Nocturn 29 1968, de Pere Portabella Publicà diversos llibres de poemes en castellà

Actor teatral des del 1930, debutà en el cinema anglès cinc anys després i se n'anà a Hollywood, on aviat triomfà tot protagonitzant, entre d’altres, els films The Reckless Moments 1949 de M Ophüls, Pandora And the Flying Dutchman 1951 d’A Lewin, Five Fingers 1952 de JL Mankiewicz, A Star is Born 1954 de G Cukor i Lolita 1961 de S Kubrick, i també en papers secundaris, com a Lord Jim 1964 de R Brooks, Murder by Decree 1978 de B Clark i The Veredict 1984 de S Lumet

Vida Fill dels actors Jaume Cabré i Maria Esteve, a dotze anys debutà al teatre en Los dos pilletes i com a professional el 1934 al teatre Apolo de Barcelona Excellí en el monòleg de Saïd de Mar i cel d’Àngel Guimerà, de qui feu també Terra baixa , sempre al costat de Carolina Colom El 1933 s’inicià en el món del toreig i se n’acomiadà el 1960 A mitjan dècada del 1940 estrenà el drama Don Juan Tenorio , en la versió de Salvador Dalí, que li proporcionà molt d’èxit Debutà en el cinema en El centauro 1946, Antonio Guzmán Merino, i a partir de llavors encarnà diversos papers relacionats amb el…

Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador amb Josep Borrell del grup literari La Gralla i la Dalla a Lleida 1978-85, codirector de la revista L’Estrof   1981-85 i director de la revista Liceu  1995 S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora 1986, que continuà a La mà al melic 1996 Com a novellista publicà Discurs sobre la matèria sensual 1991, Una fosca lluna d’abril 1992, premi Ciutat de Mollerussa 1991, L’ombra dels minarets 1998,  Digues-li Dulima 2003, El vol de les papallones 2012 i Cristall de roca 2014 És autor dels llibres de poesia Hores d…