Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la dominació…

Vida i obra Estudià dret a Barcelona, on fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença , que li publicà una Memòria sobre la vida i obres de l’escriptor geroní Francesc Eiximenis 1873 Exercí la professió a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’As-sociació Literària 1872 i en la de la “Revista de Gerona” 1876, en què publicà treballs sobre laguerra civil del s XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges de l’any 1653, el 1675 i el 1684, la guerra de Successió i les muralles, entre altres temes Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich…

Estudià música amb Joan Carreras i Prats a l’església del Carme de Girona i també rebé alguna lliçó de J Barba Exiliat a França des del 1841, sembla que fou organista a Besiers, i més tard, a la catedral de Nimes Retornà a Girona vers el 1860, on fou organista de la catedral per oposició i també mestre de capella en substitució de J Carreras i Dagas, i posteriorment fou ordenat de prevere L’estat bastant precari de la capella de música de la catedral devia ésser el motiu pel qual abandonà ambdós càrrecs el 1864 Retornà a França, i s’establí a Seta Compongué una Gran Missa , editada…

Fou arxiver de la diputació provincial de Girona i catedràtic dels instituts d’Eivissa i Palma Publicà Sant Pere de Roda 1930, L’Empordà a la guerra carlina 1931, Reyes y corsarios 1935, El libro de Vizcaya 1936, Quevedo, su tiempo, su vida, su obra 1947, i Moratín, su vida y su época 1958

Estudià amb Josep Barba Fou organista de l’església de Sant Loïs de Besiers, a Seta, i de la catedral de Nimes Ho fou també de la catedral gironina 1860-64 més tard tornà a Seta Autor de música sacra, deixà una Missa solemne , per a veus i orquestra, una missa per a orgue i cant, una Salve per a tiple i orgue , etc Hom n’ha conservat també un Vals per a banda 1841, una Sonata per a piano 1869, i una Polonesa i un Rondó brillant 1870, per a piano a quatre mans

Estudià dret a Barcelona, collaborà en català a La Renaixença  i fou membre de la societat Jove Catalunya Acabada la carrera 1871, exercí d’advocat a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’Associació Literària 1872 i en la de la Revista de Gerona  1876, on publicà treballs sobre la guerra civil del segle XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges dels anys 1653, 1675 i 1684, la guerra de Successió, les muralles, etc Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich Girona, 1878, Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de…

Rebé lliçons del seu oncle, Jaume Lleys, i del figuerenc Bernat Papell Vers el 1853 obtingué la plaça d’organista de la parròquia de Figueres Després feu oposicions a Santa Maria del Mar de Barcelona, però malgrat haver-les guanyat no prengué possessió de la plaça, i romangué a Figueres la resta de la seva vida Exercí una intensa activitat pedagògica a la capital empordanesa, i alhora es destacà com a compositor de música religiosa per a la parròquia L’estil de les obres que compongué està influït pel llenguatge operístic, fet usual al seu temps En jubilar-se fou substituït per…

Vida i obra Difusor de l’anglicanisme a la Península, fundà El Eco Protestante i obrí una llibreria religiosa a Barcelona També és autor d’una història de Valls 1884, la qual recuperà Víctor Castells el 1890 de la capital britànica amb la intenció de completar la que el 1881 havia realitzat el seu convilatà Francesc Puigjaner L’Arxiu Comarcal de Valls conserva un manuscrit de 264 pàgines d’una còpia que en feu mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa Aquest text ha estat editat pels arxivers Joan Papell i Julio-L Quílez a Valls amb el títol La història de Valls Extractes de les “…

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…