Resultats de la cerca

Amb el capità italià Provana negocià el lliurament de les drassanes als revoltats, però fou víctima d’un parany que el portà al patíbul juntament amb la majoria dels complicats, després d’un procés espectacular que se celebrà a la ciutadella, al principi de juny d’aquell mateix any

De formació pictòrica, inicià la seva carrera amb Otoshiana ‘El parany’, 1962, Sunna no Onna ‘La dona de sorra’, 1964, Tanin no kao ‘El rostre d’un altre’, 1966, etc, interrompuda pel fracàs econòmic de Summer soldiers 1972 El 1984 realitzà un documental sobre l’obra d’Antoni Gaudí Posteriorment dirigí Rikyu 1989 i Basara-The Princess Goh 1992

Formà part del collectiu Ofèlia Dracs , amb la qual obtingué el premi Sonrisa Vertical 1979 També collaborà en la revista Cultura , de Valls En novella publicà CQDX Crida a tothom 1981, finalista del premi Joaquim Ruyra 1979, En pijama no si us plau 1986, premi L’Odissea 1986, Vuit dies a Reduant juvenil, 1987, En propi parany 1988, finalista del premi Víctor Català de novella 1987 i Arrels salvatges 1988, finalista del premi Sant Jordi 1987

Lluità contra els francesos a la guerra contra Napoleó Durant la restauració absolutista intervingué en diverses conspiracions liberals i fou empresonat Durant el Trienni Progressista lluità contra els reialistes catalans Restaurat l’absolutisme, hagué de refugiar-se a Londres 1824, des d’on organitzà una expedició antiabsolutista Es traslladà a Gibraltar 1830, i, després d’efectuar alguns intents, frustrats, de desembarcament, fou víctima d’un parany ordit pel general Vicente González Moreno, governador militar de Màlaga, el qual aconseguí de fer-lo desembarcar a Fuengirola amb…

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de València i en filosofia per la UNED Militant del Bloc Nacionalista Valencià, ha estat regidor i portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament de Burjassot des del 2003, i fou elegit alcalde 2011-14 per un pacte entre PSPV-PSOE, Bloc-Compromís i EUPV, el primer alcalde nacionalista de la història de la ciutat L’any 2014 fou elegit diputat al Parlament Europeu en representació de la coalició primavera Europea, encapçalada per Compromís Com a periodista, ha treballat en diversos mitjans El Temps , Levante-EMV i Cartellera Valencia…

Vida S’introduí en el món de l’espectacle arran de la construcció del teatre Comedia de Barcelona impulsat per l’entitat Espectáculos, SA, grup que creà el 1935 amb la participació de Ferran Fuster i Fabra, Florián i Víctor Dora, i Pius M Vergés El teatre no s’inaugurà fins el 1941, a causa del llarg parèntesi de la guerra Al final del 1960, el Comedia es transformà en cinema i s’inaugurà amb l’estrena de Parany a mitjanit Midnight Lace , 1960, David Miller en castellà Un grito en la niebla El 1983 s’obriren dues noves sales i el 1985 se n’amplià la capacitat amb l’habilitació…

Durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu germà morí afusellat per la Gestapo, formà part de la Resistència contra l’ocupació nazi Després de la guerra estudià història de l’art a la Universitat de Cracòvia La seva poesia, especialment en els primers dels seus prop de trenta reculls, reflecteix un món devastat, bé que amb els anys la seva visió esdevé més reflexiva Echa leśne ‘Els ecos del bosc’, 1944,  Niepokój ‘Angoixa’, 1947, List do ludożerców ‘Carta als antropòfags’, 1950, Uśmiechy 'Somriures', 1955, Poemat otwarty ‘Poema obert’, 1956, Głos Anonima ‘Veu anònima’, 1960,  Et in…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el…

Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…