Resultats de la cerca

Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera 1375

Estudià parallelament l’evolució de l’anatomia del sistema nerviós i la progressió filètica de les activitats psíquiques Distingí nivells de consciència que corresponen a nivells anatòmics també diferents, i descriví paràlisis d’origen bulbar síndrome de Jackson , crisis tòniques causades per lesions pedunculars, afàsies i l’epilèpsia parcial anomenada de Bravais-Jackson

Féu estudis de ciències polítiques a la Universitat de Mont-real i en la seva joventut estigué vinculat al comunisme Posteriorment fou dirigent sindical El 1990, a partir d’una elecció parcial, fou nomenat diputat a la Cambra dels Comuns i, amb altres diputats quebequesos, formà el Bloc Québécois , pel qual ha estat reelegit successivament i que presideix des del 1997

Juntament amb el seu cosí Auguste Reverdin Ginebra 1848 — 1908, amb qui compartí la direcció d’una important clínica quirúrgica de Ginebra, féu valuoses aportacions a la tècnica operatòria, millorà l’instrumental com, per exemple, amb l’anomenada agulla de sutura de Reverdin , etc i fou el primer que interpretà adequadament els símptomes d’hipotiroïdisme després de l’extirpació del goll, tot recomanant l’extirpació només parcial del tiroide per tal d’evitar aquestes complicacions

De família alemanya, fou educat a Egipte, on conegué el Séfer ha-Zohar i adoptà la càbala Establert a Safed 1570, tingué nombrosos deixebles, entre els quals Ḥayyim Vital, el principal divulgador de la seva doctrina Lúria elaborà un sistema místic eminentment visionari, però encaminat a la seva aplicació pràctica i inspirat, en bona part, per Yosef Alcastell de Xàtiva Malgrat que hom li atribueix tres himnes dedicats als tres àpats del sàbat, sembla que únicament escriví un comentari parcial al Zohar

Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975

Germà de Raül Roviralta i Astoul Llicenciat en medicina a Barcelona el 1917, fou professor ajudant de la facultat de Barcelona al costat de Joaquim Trias Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria i hom el pot considerar el pioner i mestre de la cirurgia infantil al nostre país És el creador de la institució infantil Camitas Blancas Ha publicat La cirurgia abdominal del nen 1932, Abdomen quirúrgico en el niño 1946, El lactante vomitador 1950, La ectopia gástrica parcial 1953, El megacolon congénito 1960 i més de 250 treballs sobre temes de cirurgia infantil

Desenvolupà la seva trajectòria des de Catalunya Competí com a professional amb els equips Fosforera 1980, Zor-Helios 1981-83, Teka 1984, Fagor 1985-88, ONCE 1989-90 i Artiach 1991 Destaquen els triomfs en el Trofeu Masferrer 1982, el Gran Premi de Navarra 1982, la Clàssica d’Ordizia 1984 i les voltes a les Tres Províncies 1982, Castella i Lleó 1982 i Astúries 1983, a més de diverses etapes a les voltes a Burgos, Astúries, Aragó, Catalunya, País Basc, en la Setmana Catalana i la París-Niça Assolí una victòria parcial a la Vuelta a Espanya 1981 i una altra al Giro d’Itàlia 1986…

Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrança de les Leys d’amors És autor de dos tractats preceptius en prosa Compendi de la conexença dels vicis que's podon esdevenir en los dictats del Gay Saber , que dedicà a Dalmau Rocabertí, resum parcial de les Leys d’amors del consistori tolosà, i Glosari 1241, comentari crític i incisiu al Doctrinal de trobar 1324 de Ramon de Cornet i, com aquest, dedicat a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó Les poesies conservades, onze en total, recullen tots…

Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de…