Resultats de la cerca

Freqüentà els salons parisencs, especialment el de Mmede Rambouillet, i restà al servei de notables personatges de l’època Fou autor, entre altres, dels poemes rabelaisians Les goinfres i Le melon i del poema satíric Rome ridicule 1643

Escriví més de 350 cançons, moltes d’elles d’una gran popularitat,que foren interpretades pels més importants exponents de la cançó francesa, i compongué també 10 operetes Fou director i empresari de diverses teatres i locals parisencs dedicats al music-hall , entre els quals l’Olympia des del 1954

Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs

Especialitzat durant els primers temps en paisatges parisencs i del seu món nocturn, es dedicà després a viatjar i recollí en els seus quadres els paisatges dels diferents indrets on havia restat Londres, Provença, Espanya Residí un quant temps als EUA i a l’Extrem Orient Té obres a Barcelona, Tours, Versalles i al Musée National d’Art Moderne de París

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art

Treballà a Barcelona 1923, on dirigí un taller en el qual hom teixia xals i brodava vestits sobre patrons parisencs i on descobrí la pintura romànica Installat a París 1924, estudià a l’acadèmia Colarossi i després al Louvre El 1930 feu la seva presentació a París, i començà la carrera internacional el 1946 a Amsterdam Influït primer per Cézanne i pel cubisme, és, des del 1942, un dels puntals de l’art abstracte francès, i les seves composicions, de masses ben delimitades i colors plans, el fan també un dissenyador idoni de tapissos i vitralls

De família rica jueva, estudià lletres, participà en la Primera Guerra Mundial i en el període d’entreguerres fou una figura destacada en els ambients intellectuals parisencs Publicà assaigs violents, com Mort de la pensée bourgeoise 1929 i Mort de la morale bourgeoise 1930 i dirigí el setmanari Marianne 1932-37, des d’on lluità pels seus ideals pacifistes i contra la societat industrial Posteriors són Histoire de l’Europe 1946-47, Péril de la culture 1948, Sylvia 1952, el llibre autobiogràfic més conegut La France réelle 1958, Le virage 1972 Tanmateix la seva obra millor,…