Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890

Influït primer per Rossellino i Benedetto da Maiano, es decantà després cap a l’obra de Sansovino Aquesta influència és palesa en l’important sepulcre del virrei de Sicília i de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens Aquesta obra, encomanada el 1524, fou obrada a Nàpols i installada el 1531 al convent franciscà de Bellpuig el 1842 fou traslladada a l’església parroquial, i constitueix la principal obra escultòrica del Renaixement italià a Catalunya L’autor seguí, també, influències manieristes — Montorsoli, Ammanati — i es diu que sobretot de Bartolomé Ordóñez, actiu a Nàpols Les…

Catedràtic de filologia espanyola a la Universitat de València des del 1979 Com a creador ha publicat relats i novelles en castellà i en català, de les quals destaquen La mansión roja 1979, Tots els jocs de tots els jugadors 1981, premi Jaume Roig i Premi de la Crítica, del mateix any i Cuerpo de transición 1993 També ha publicat estudis sobre alguns escriptors valencians com Enric Valor, Isa Tròlec i Amadeu Fabregat, a més de molts altres articles de crítica literària al voltant de la novella castellana del segle XIX i de la crítica textual, com Sincronía y diacronía la dialéctica interna…

Vida Compaginà l’activitat professional com a industrial tèxtil amb una intensa dedicació al cinema amateur És considerat com el cineasta amateur més important de la generació de realitzadors terrassencs que sorgí després de la guerra civil Font Films Debutà el 1944 amb la realització de nou films i al final de la seva carrera totalitzà més de quaranta títols, molts guardonats tant a Catalunya com a l’estranger També representà a Espanya en nou ocasions en el Concurs Internacional de la UNICA, en què aconseguí premis vuit vegades Cultivà sobretot l’argumental i en la seva obra es troben…

Vida Es formà al costat de Giovanni Animuccia a Roma i posteriorment anà a Florència, on, sota el mecenatge dels Mèdici, estudià cant i llaüt amb Scipione della Palla El 1564 començà la seva activitat al servei de la cort del gran duc de Florència com a cantant i instrumentista La fama li arribà al principi per les seves habilitats com a cantant, fet que el dugué a recórrer diverses corts italianes A part d’una curta estada a París, entre el 1604 i el 1605, la major part de la seva carrera professional la passà al servei dels Mèdici Les seves primeres composicions conegudes daten del 1589 i…

Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…