Resultats de la cerca

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat…

Mestre internacional Forma part del Club d’Escacs Barberà Fou subcampió 1983 i campió 1985 de Catalunya en categoria juvenil, segon al Campionat Interterritorial de Catalunya 1992 i vencedor del Campionat de Catalunya de partides ràpides 1994

Mestre internacional Forma part del Lleida Club d’Escacs En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya en categoria infantil 1992, 1993, un Campionat en categoria juvenil 1995, 1997 i un Campionat en categoria absoluta 2003 Fou subcampió d’Espanya absolut de partides ràpides 2005

Intervingué en la revolució de setembre del 1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anticantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València

Mestre FIDE del Club d’Escacs Terrassa, fou subcampió de Catalunya juvenil 1982 Amb el seu club guanyà en vuit ocasions la Copa Catalana 1983, 1986, 1987, 1989, 1994, 1997, 1998, 1999, cinc Campionats de Catalunya de partides ràpides per equips 1998-2002 i un Campionat d’Espanya per equips 1985

Mestre de la Federació Internacional d’Escacs FIDE des del 1985, fou campió d’Espanya 1975 i d’Europa 1976 juvenil Com a sènior, es proclamà campió de Catalunya 1988, 1989, i subcampió 1979, 1981, 1984, 1990, 1991, 1992, 1998 També destacà en partides ràpides, especialitat en què guanyà el Campionat de La Roda 1986

A Morella collaborà 1833 en l’aixecament carlí comandat pel baró d’Herbers que inicià al País Valencià la primera guerra 1833-40 Presa la ciutat pels liberals, formà una partida, i, afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides del centre, amb l’aprovació, entre altres, de Cabrera Poc després fou pres i executat

El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista

Participà en la guerra contra Napoleó i ascendí a coronel El 1883 organitzà les partides carlines del Baix Aragó i actuà sovint en combinació amb Ramon Cabrera, però fracassà al combat de Maials 1834, quan intentava d’unir-se a l’exèrcit carlí del Principat Ascendit a general i nomenat comandant del Baix Aragó i del Maestrat, anà a Navarra per entrevistar-se amb el pretendent Carles V, però fou fet presoner i afusellat pels liberals

Llicenciat en dret Publicà articles erudits sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria Les partides i els textos catalans didàctics sobre cavalleria Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc , que restà inèdit en marxar al front, i del qual foren publicats pòstumament els fragments Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” “Estudis Romànics” II, 1949-50 i La batalla a “ús e costum de França” en el “Tirant lo Blanch” “Estudis Romànics” III, 1951-52 És germà del periodista  Guifré Bosch