Resultats de la cerca

En 1981-89 presidí la Unió d’Escriptors de Romania Publicà, entre altres obres, Fuga 1958, Somnul pāmǐntului ‘El somni de la terra’, 1965, Cāruta cu mere ‘El carro de pomes’, 1974 i Iepurele şchiop ‘El conill coix’, 1980

Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…

Començà a estudiar piano a cinc anys d’edat amb el seu pare i quan en tenia set continuà a Katowice El 1975 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Aquest fou el punt de partida de la seva carrera, amb concerts a Europa, al continent americà i a Àsia Al cap de poc temps, es retirà durant un any per tal de dedicar-se a l’ampliació del seu repertori, fins aleshores molt circumscrit a F Chopin Al seu retorn triomfà a diferents ciutats alemanyes, com ara Stuttgart, Munic i Berlín Posteriorment tornà a fer una nova pausa en la seva carrera i tornà a reaparèixer el…

És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…

Fill d’un advocat, estudià amb els jesuïtes de Roan 1615-22 i el 1624 es llicencià en dret El 1628, el seu pare li comprà un càrrec d’"advocat del Rei”, que exercí durant vint-i-dos anys Després de l’èxit de la primera comèdia, Mélite 1929, estrenà diverses obres a París i obtingué una pensió de Richelieu D’aquesta primera època es destaca la “féerie” L’illusion comique 1636 Le Cid 1636, tragèdia inspirada en Guillem de Castro, el situà com a primer dramaturg del seu temps per la profunditat amb què analitzava les passions i per la majestuositat dels versos La llarga polèmica que suscità hom…

Fill d’ Antoni Riba i Garcia  Llicenciat en dret i lletres, es doctorà en lletres el 1938 amb una tesi sobre la  Nausica de Joan Maragall El 1911 guanyà una flor natural als Jocs Florals de Girona i l’any següent, en uns altres jocs florals, conegué la poeta Clementina Arderiu, amb qui es casà el 1916 Aquest mateix any fou nomenat professor de l’Escola de Bibliotecàries, càrrec que ocupà fins el 1939, amb interrupcions degudes a la Dictadura 1923-30 i al Bienni Negre 1934-36 Fou un autèntic professional de les lletres, en un intent de realitzar la figura del poeta professor, que començava a…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…