Resultats de la cerca

Debutà el 1953 a Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1956 Disputà combats arreu de l’Estat espanyol, Itàlia i França El 1960 penjà els guants

Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes lleuger en vèncer el púgil Ferran Caballero 1957 El 1960 penjà els guants, després de disputar un darrer combat a Melilla

Format al CP Tordera, equip en què desenvolupà tota la seva carrera esportiva, penjà els patins en finalitzar la temporada 1989-90 Guanyà la Copa de la CERS 1986 i disputà un partit amb la selecció espanyola

Jugant en la posició d’extrem, formà part de l’Espanyol 1943-46 Posteriorment jugà al Manacor, al Mallorca 1952-53 i retornà al Manacor, on penjà les botes Exercí d’entrenador i dirigí, entre d’altres, els dos equips ba-lears en què havia militat

Formà part del Barcelona Boxing Club, i debutà el 1918 en una vetllada a la sala Iris Park de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya en la categoria de pes gall 1924 El 1925 disputà el títol estatal de pes ploma Després de participar en diversos combats a Cuba penjà els guants el 1934

Començà a jugar a l’Organización Juvenil Española, d’on passà al CF Arrahona, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya en categoria juvenil També fou campió d’Europa júnior 1962 amb la selecció espanyola Fitxà pel FC Barcelona, on jugà tres anys, i arribà finalment al CH Cerdanyola, club on penjà els patins a trenta-cinc anys, després d’haver jugat onze temporades

Mig, ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol 1956-62 Jugà 153 partits de Lliga i marcà 24 gols El 1962 l’equip espanyolista descendí a segona divisió per primer cop a la seva història, i fou traspassat al València Després jugà al Club Esportiu Europa 1965-66, on penjà les botes Fou tres vegades internacional B i tres més sub-21 Formà part de la selecció catalana 1960

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Viu a Suïssa Exponent bàsic del Nouveau Réalisme, veí dels pop- art europeus Realitza una sèrie d’"objectes trampa” en els quals intenta caçar per sorpresa, sobre una mena de taules que després penja com si fossin quadres, tota mena d’objectes d’ús quotidià, en un intent d’apropiar-se la realitat més banal, però amb intenció clarament crítica i alhora poètica Els arxius Daniel Spoerri es troben dipositats a la biblioteca Schweizerische Landesbibliothek de Berna, a Suïssa

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques