Resultats de la cerca

Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l’armeria de Ripoll S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d’impremta, tot i que era illetrat El 1763 s’adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d’una pensió El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III d’Espanya, que li oferí una pensió important en canvi que s’establís a Madrid, cosa que féu 1765 encara que no sabia parlar castellà El 1767, a petició seva, fou admès…

Autodidacte, els anys seixanta s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants Feu humor gràfic i entreteniments El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publicà a Cavall Fort des del 1971 fins al 2014, que es jubilà, anys durant els quals en publicà més de 1500 historietes Collaborà en nombroses revistes, com ara  L’Infantil , Oriflama , En Patufet segona etapa, Matarratos , Penthouse , i diaris, l’ Avui , el Diari de Barcelona i el Punt Diari , entre d’altres L’any 2012 publicà el llibre de memòries  Històries d ’ una …

Els seus treballs com a llatinista i l’amistat amb Dryden li valgueren una pensió de l’estat que li permeté de viatjar per Europa del 1699 al 1704 De retorn a Anglaterra inicià la seva carrera política, al costat dels whigs , com a diputat 1708, primer secretari del virrei d’Irlanda 1709 i secretari d’estat 1717 L’any 1718 deixà la política i es retirà amb una elevada pensió al Holland House Kensington, Londres, on morí un any després De les seves obres, que comprenen gèneres molt diversos, destaquen l’epístola poètica A Letter from Italy 1704, el poema The Campaing…

Deixeble de Gamot i de Pere Carbonell Estudià a Llotja Barcelona i obtingué una pensió el 1888 Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1891, 1894, 1898 i 1911, on obtingué premis ordinaris els dos primers anys i un d’extraordinari el 1898 El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva El primer rancuniós i Jesús, d’estil convencional

Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró…

A quatre anys restà cega per causes nervioses Tractada per FAMesmer amb un rudimentari mètode hipnòtic, recuperà la vista, però els seus pares, per no perdre la pensió que rebien de l’emperadriu Maria Teresa, s’oposaren al tractament i acusaren Mesmer de seducció La pianista restà altre cop cega Deixà sonates per a piano, l’òpera Rinaldo und Alcina , música d’escena, etc Mozart li dedicà un concert de piano

Format a Tarragona i a Llotja, a Barcelona 1914 Exposà, el 1917, a Barcelona i a Tarragona, i obtingué de la diputació tarragonina una pensió per a ampliar estudis a França Medalla d’or de l’exposició Arts Déco de París 1925 i de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Té també dues medalles Julio Antonio de Tarragona 1944 i 1945 Conreà un classicisme arcaïtzant influït per Maillol

Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma

Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat

Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política