Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de Nova York i tingué el seu propi bufet d’advocats Participà en diverses campanyes polítiques a favor del Partit Republicà a la ciutat de Nova York abans que McKinley el designés al capdavant de la Secretaria de Guerra 1899-1904 Al llarg d’aquests anys reorganitzà el departament de defensa, creà l’estat major general, l’escola militar i manà l’ampliació de West Point, entre d’altres Posteriorment fou secretari d’estat 1905-09 en el govern de Roosevelt i senador per l’estat de Nova York 1909-15 Formà part del Tribunal d’Arbitratge Permanent 1910,…

Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà…

Estudià direcció d’orquestra amb Hideo Saito i Norbert Kaneko, i començà la seva carrera el 1965 Ben aviat fou considerat un dels més destacats directors del Japó, fet que es confirmà l’any 1967 amb la concessió del premi del Ministeri de Cultura japonès en reconeixement a la seva tasca Dirigí pràcticament totes les orquestres del seu país i oferí les primeres audicions dels Gurrelieder , d’A Schönberg, la Passió secundum Lucam , de K Penderecki, i Ariadne auf Naxos , de R Strauss, entre moltes altres Convidat habitual d’orquestres europees i americanes, fou titular de la Simfònica Yomiuri…

Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell Com a diputat a les corts per Olot 1883-95, defensà el proteccionisme El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid

Creador del circ modern, era un genet excellent i començà com a director d’una companyia eqüestre El 1770, construí a Londres una pista circular a l’aire lliure, que el 1779 es convert en un amfiteatre permanent de fusta, titulat Astley's Royal Amphitheatre El 1782 s’establí a França i edificà el primer circ parisenc

Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930 Alcalde de Martorell 1930, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires

Fou professora a la Universitat de Califòrnia 1946-57 Als anys trenta s’interessà per la literatura catalana moderna, que promogué als EUA Escriví nombrosos articles, sobretot sobre poesia catalana moderna i contemporània El 1958 aconseguí introduir una secció provençal-catalana permanent en els congressos de la Modern Language Association Fou autora de Mallorcan Moods in Contemporary Art and Literature 1938

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, ambdós celebrats a Barcelona També fou campió de Catalunya en l’especialitat de vuit amb timoner i de dos amb timoner 1926, 1927 Fou vocal de la secció de rem del Jurat Permanent de Regates 1935 És germà del metge oftalmòleg  Hermenegild Arruga

El 1988 fundà, amb Agustí Serra Camprubí, el Club Natura i Esport Vic, el primer club civil català d’orientació Centrà l’activitat en l’organització de competicions, l’elaboració de material didàctic i impartí cursets Creà el primer mapa en color utilitzat en l’orientació esportiva Malla, Osona, 1989 i dissenyà les fites installades al circuit permanent de Catalunya bosc de ribera, Vic, 1998, que també creà

Marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner Estudià a Friburg Suïssa Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Fou senador 1862 i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando