Resultats de la cerca

Segons una tradició, que el fa company d’Agrícola, llurs cossos foren descoberts al cementiri jueu de Bolonya, l’any 393, per Ambròs de Milà i el bisbe Eusebi Hom li dedicà famoses basíliques, sobretot a Ravenna d’on és patró i a Roma Sembla que cal identificar-lo amb el màrtir homònim que una altra tradició associa amb Valèria, la seva muller, suposats pares de Gervasi i Protasi de Milà Hom celebra la seva festa el 28 d’abril Vidal i Valèria i el 4 de novembre Vidal i Agrícola

S’inicià en triatló, però el 1997 passà al ciclisme, on compagina la pista i la carretera Fou campió d’Europa de fons en carretera 1999, contrarellotge 2003, 2005 i persecució 2003 subcampió d’Europa en persecució en pista 1999, 2002, 2005, i medalla de bronze en ruta 2002 També ha estat campió del món en contrarellotge 2007, 2009 i persecució 2006, i subcampió en persecució 2007, 2009 i contrarellotge 2010, 2011 Als Jocs Paralímpics assolí una medalla de bronze 2000 i una de plata 2008 en persecució individual, una de plata en…

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Competí com a amateur fins el 1992 després d’un accident de trànsit, el 1997 debutà en competicions de ciclisme adaptat Participà en tres Jocs Paralímpics guanyà la medalla d’or en ruta i la de plata en persecució individual i quilòmetre a Atenes 2004, la de plata en contrarellotge de carretera i la de bronze en ruta i persecució individual a Pequín 2008, i participà a Londres 2012 Fou campió del món de persecució individual 2011 i en contrarellotge de carretera 2013 Aconseguí diverses medalles d’or a la Copa d’Europa 2008 i a la Copa del Món de…

S’inicià en la Unió Ciclista Lluçanès i el 1999 ingressà al Club Ciclista Sant Boi, on complementà la carretera amb la pista En aquesta darrera especialitat fou subcampió d’Espanya de persecució per equips 2003 i de cursa a l’americana 2004 A més, fou campió d’Espanya de persecució per equips 2004 i tercer al Campionat d’Europa de persecució per equips 2004

En el Campionat d’Europa 1993 guanyà dues medalles d’or en persecució i carretera, i una de bronze en velocitat En el Campionat del Món 1994 guanyà una medalla de bronze en persecució També participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí una medalla de bronze en tàndem carretera i una quarta plaça en persecució, marca amb què baté el rècord d’Espanya d’aquesta especialitat Es retirà el 1996

Sergent a l’escola militar d’alta muntanya de Chamonix, des del 2008 forma part de l’equip francès militar d’esquí Des de molt jove començà a practicar les diverses modalitats d’esquí, i destacà en el biatló Des del 2009 competeix en la categoria sènior En el Campionat del Món de biatló del 2011 guanyà la medalla d’or en la modalitat de persecució i la medalla d’argent en la d’esprint Guanyà la medalla d’or en el Campionat del Món del 2012 en aquestes modalitats, i també en la de sortida en grup, i la d’argent en relleus En el Campionat del Món de 2013 aconseguí l’or en la prova…

Començà a competir amb la Unió Ciclista Sant Cugat El 1982 s’inicià en el ciclisme de pista competint al quilòmetre, puntuació i persecució, i fou campió de Catalunya de persecució individual i americana Fou campió d’Espanya 1983 en persecució per equips, juntament amb Arbós, Carmona i Ramis A la temporada següent repetí l’èxit, aquesta vegada en companyia de Mauri, Reina i Ramis Guanyà la Volta de l’Empordà 1988 El 1991 abandonà la competició

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona

S’inicià en ciclisme de muntanya al Club BTT Lleida, però s’especialitzà en pista i carretera Guanyà la medalla de bronze en persecució individual i per equips als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 També participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 D’altra banda, guanyà la medalla d’or en persecució individual al Campionat del Món 2004 —on vencé el britànic Robert Hayles i baté el rècord estatal de la distància 4 km amb un registre de 419,382 min—, la medalla de plata 2005 i la de bronze 2003, 2007 També aconseguí el bronze per equips al Mundial 2004 Guanyà proves de la…