Resultats de la cerca

Deixeble del filòsof Francesc Canals Vidal, es formà en l’anomenada Escola Tomista de Barcelona Des del 1989 és catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona D’entre els seus treballs cal esmentar Fenomenología descriptiva del lenguaje 1981, Ser y persona 1983 i Persona y modo substancial 1983

Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema stikhotvornogo…

‘Execució i pla dels fins de Jesús’, 1784-85, plenament situada en la línia naturalista pel que fa al judici sobre la persona de Crist

Segons el llibre dels Jutges , abans de lluitar amb els ammonites prometé d’oferir en holocaust la primera persona que sortís a rebre'l en tornar a casa, i aquesta fou la seva filla

Demòcrata revolucionari, descriví la societat i els esdeveniments de la revolució del 1905-07 V doroge, 'Pel camí’ Els desconeguts, 1907 i la reacció Persona grata, 1908 La seva extensa producció ha influït els prosistes ucraïnesos

Segons tradició, traí el seu país a la batalla de Kosovo Polje 1389 Fou mort pels turcs El seu nom perdurà com a símbol d’ignomínia en el folklore serbi Fou cap de la dinastia implantada a Sèrbia en la persona del seu fill Jordi

Filla del rei Joan III de Portugal i de Caterina d’Àustria Fou casada, per poders a Almeirim i en persona a Salamanca, el 1543, amb el seu cosí germà el príncep Felip, fill hereu de Carles I Morí en donar a llum l’infant Carles d'Àustria

Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario

Està considerat el pare de la cardiologia de l’esport a Catalunya i la primera persona que es preocupà de la repercussió de l’esport en l’aparell cardiovascular Dirigí els departaments de cardiologia del Centro de Investigaciones Médico-Deportivas 1968-83 i del Centre de Medicina de l’Esport de Barcelona 1983-99

Bisbe d’Antioquia, tingué un paper en l’evolució del dogma trinitari i fou acusat de monarquianista dinamístic monarquianisme i d' adopcionista El sínode d’Antioquia 268 que el condemnà dóna una descripció desagradable de la seva persona però aquesta i les altres fonts històriques són massa partidistes i escasses per a poder judicar bé