Resultats de la cerca

Estudià el sistema solar i els isòtops i l’estructura atòmica Descobrí el deuteri o hidrogen pesant i l’aigua pesant, per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1934 Treballà en la preparació de la bomba atòmica

Competí representant el Club de Boxa Granollers Fou campió d’Espanya amateur en les categories de pesos pesant 1979 i superpesant 1983, 1987, 1989 També es proclamà campió de Catalunya de pesos pesant 1978 i superpesant 1987, 1988 Formà part de la selecció catalana amateur que participà en els Campionats d’Espanya 1979

Competí representant el club Bosch Karate Manresa Guanyà la medalla d’or als Campionats d’Europa júnior en la categoria de pes pesant 1980 i fou campió del món sènior en categoria kumite 1980 Assolí la tercera posició als Campionats d’Espanya 1979 i la primera al Campionat de Catalunya absolut en pes pesant 1977

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls

Conegut amb el sobrenom de Manolito , competí representant el Club Pugilístic de Sants Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Aconseguí cinc títols de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1957-61 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur El 1961 passà al camp professional, en què debutà vencent el campió d’Espanya professional del pes pesant Echevarría per punts, al Price de Barcelona

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1992

Es proclamà campió 1999, 2000 i subcampió 2003 d’Espanya en la prova de llançament pesant de 113 grams

Competí representant el Club Tae-chunkwon de Sabadell Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes pesant 1994

Introduí l’ús dels traçadors isotòpics en bioquímica Mitjançant l’hidrogen pesant estudià per seguiment els aminoàcids i el metabolisme dels animals