Resultats de la cerca

Fou un campió mundial dels pesos pesants reconegut pels tres combats que protagonitzà amb Muhammad Ali Fou, de fet, l’únic boxejador que aconseguir abatre Ali El 1971 fou reconegut com a campió mundial, títol que perdé el 1973 Fou campió olímpic a Tòquio el 1964

Competí representant el Club de Boxa Granollers Fou campió d’Espanya amateur en les categories de pesos pesant 1979 i superpesant 1983, 1987, 1989 També es proclamà campió de Catalunya de pesos pesant 1978 i superpesant 1987, 1988 Formà part de la selecció catalana amateur que participà en els Campionats d’Espanya 1979

Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el…

Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es…

Campió mundial dels pesos pesants 1933 després de la seva victòria KO sobre Jack Sharkey perdé el títol davant Max Baer 1934

Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…

Formà part del Club de Boxa Sporting i competí en les categories dels pesos wèlter i superwèlter Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1971

Fou campió olímpic a Roma 1960 del pes wèlter, campió d’Europa dels pesos mitjans 1965, 1967 i 1968-70 i campió del món del pes lleuger 1965

Campió d’Espanya de pesos pesants 1925 i d’Europa, perdé el títol enfront de Primo Carnera 1933 Excellí per les seves qualitats de fortalesa, coratge i combativitat

Campió d’Europa 1947 i del món 1948 dels pesos mitjans Lliurà 116 combats, 112 dels quals guanyà Fou un dels púgils més destacats de França Morí en accident d’aviació