Resultats de la cerca

Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación Internacional de…

La comèdia The Vortex 1924 marcà, amb èxit, l’inici de la seva carrera literària Unes altres comèdies són Fallen Angels 1925, Private Lives 1930, Cavalcade 1931, Nude With Violin 1957, etc Algunes hanestat traslladades al cinema, com ara The Blith Spirit 1941, dirigida per David Lean 1945 Fou també autor d’operetes, com Bitter Sweet 1929 i Conversation Piece 1934

A la Universitat de Harvard fundà el 47 Workshop, escola teatral on es formà una generació d’actors i autors dramàtics nord-americans El 1925 traslladà el 47 Workshop a Yale, on gaudí de més facilitats Escriví The Development of Shakespeare as a Dramatist 1907 i Dramatic Technique 1919

Les seves novelles versen sobre els problemes de la gent de la briva i l’extorsió política a la societat nord-americana Destaquen The Postman always rings Twice ‘El carter sempre truca dues vegades’, 1934, Three of a Kind ‘Tres de la mateixa mena’, 1936, Serenade 1937 i Mildred Pierce 1941

Si en un principi creà l’arquetip de noia lliure i independent Pretty Ladies , 1925 The Taxi Dancer , 1926, més tard s’imposà com a dona de caràcter Chained , 1934 Mildred Pierce , gràcies a la qual guanyà l’Oscar d’interpretació el 1945 Johnny Guitar, 1954 What ever Happened to Baby Jane , 1962, etc

L’any 1978 assolí la posició 42 al rànquing de l’ATP, la més alta de la seva carrera L’any 1980 guanyà dos torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Viena i Bournemouth Fou un habitual de l’equip espanyol de Copa Davis i entrenador de jugadores com l’argentina Gabriela Sabatini, la francesa Mary Pierce o la catalana Arantxa Sánchez-Vicario

Exposà el seu talent narratiu amb Anatomy of Absurdity 1589, on, com a la resta de la seva obra, incorporà la llengua colloquial a la seva fantasia creadora Aquest fet es palesa més en obres com Pierce Penniless, his Supplication to the Devil 1592 i The Life of Jack Wilton novella picaresca, 1594 L’intent de convertir-se en un autor dramàtic consta en una collaboració amb Marlowe i en Summer Last Will and the Testament 1592, peça d’una gran qualitat dins el teatre isabelí

Debutà el 1992 en un paper secundari i el 1994 protagonitzà l’èxit comercial, The Next Karate Kid Més tard es feu popular per la participació en la sèrie Beverly Hills 90210 1997-98 L’any 1999 protagonitzà Boys Dont’ Cry , de Kimberly Pierce, per la qual rebé el Globus d’Or a la millor interpretació dramàtica i l’Oscar pel paper protagonista Després de The Gift 2000 i Insomnia 2002, i diversos films per a la televisió actuà a les ordres de Clint Eastwood a Million Dollar Baby 2004, film amb el qual guanyà per segon cop el Globus d’Or de drama i l’Oscar Posteriorment ha rodat The Black Dahlia…

De nen començà a cantar pel carrer i a setze anys formà part d’un grup de gòspel A vint anys deixà Brooklyn, barri en el qual havia nascut, i s’installà al Greenwich Village, el barri bohemi de Nova York, on participà en el moviment beatnik i començà a escriure poemes i a compondre i interpretar en un estil proper al de Bob Dylan Publicà el primer disc el 1967 Mixed Bag i amb els següents aconseguí una notable popularitat com a músic de folk Tanmateix, la fama llegendària li arribà al Festival de Woodstock 1969, en què, en una llarga actuació, improvisà Freedom , una cançó basada en l’…

Estudià física a l’École Normale Supérieure de París, i el 1967 obtingué el doctorat Parallelament cursà piano amb Robert Trimaille i Huguette Goullon, i composició amb André Jolivet Vinculat des del 1961 al CNRS, hi dugué a terme la recerca sobre sons generats electrònicament que constitueix la base de la seva obra El 1972 creà el Laboratori d’Informàtica i Acústica Musical, incorporat el 1978 al Laboratori de Mecànica i Acústica del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb seu a Marsella, que dirigí els anys 1985-99 En 1964-69 feu freqüents estades als Estats Units, on conegué…