Resultats de la cerca

Es formà al CN Montjuïc i es confirmà com un dels millors pilars catalans de la primera dècada del 2000 a la Unió Esportiva Santboiana, amb la qual guanyà dues Lligues 2005, 2006 i dues Copes Ibèrica 2006, 2007 Fou set vegades internacional absolut amb la selecció espanyola

Fou un dels principals creadors de la hallenkirche La seva obra cabdal és l’església Sankt Martin de Landshut, realitzada totalment en rajola, prototip del gòtic flamíger alemany, on la impressió de lleugeresa és reforçada per l’esveltesa dels pilars La seva pedra sepulcral a Sinkt Martin el fa collaborador en set esglésies alemanyes

Jugador del Futbol Club Espanya 1906-18, un dels millors clubs catalans del començament del segle XX Jugà com a interior dret i fou un dels pilars de l’equip Fou subcampió de la Copa 1914 i semifinalista 1917 Obtingué en dues ocasions el Campionat de Catalunya 1912, 1914 i la Copa Pirineus 1914 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana entre el 1910 i el 1917

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere

Estudià belles arts a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i l’any 1959 rebé el Premio Nacional de pintura El 1964 fundà, amb la llicenciada en química i en teologia Carmen Hernández, el Camí Neocatecumenal al barri marginal de Palomeras Altas, als afores de Madrid Els seus esforços es centren en oferir una proposta de catequesi adequada als nous temps a partir del kerigma , la bona notícia de Crist ressuscitat que travessa tot l’itinerari neocatecumenal i que es basa en tres conceptes paraula, eucaristia i comunitat com a pilars de la vida cristiana…

Per una errada ortogràfica, el seu cognom ha aparegut quasi sempre com a Rosalench Mig centre, es formà al Club Esportiu Júpiter, passà per l’Hèrcules d’Alacant 1935-36, i després de la Guerra Civil es convertí en un dels pilars del Futbol Club Barcelona 1939-44 Disputà 168 partits i marcà 2 gols amb el Barça, amb el qual guanyà la Copa 1942 La temporada 1944-45 fou cedit al Constància i, poc temps després, es retirà per culpa d’una lesió, encara que abans jugà un breu període en el Club de Futbol Badalona Amb la selecció catalana, disputà 2 partits Més tard exercí d’entrenador i…

Migcampista, jugà al Porto 1998-2004 i guanyà tres Lligues, tres Copes de Portugal, la Copa de la UEFA 2003 i la Lliga de Campions 2004, competició en què fou designat millor jugador Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2004, on jugà fins el 2008, i es convertí en un dels pilars de l’equip que guanyà la Lliga 2005, 2006, la Supercopa 2005, 2007 i també la Lliga de Campions 2006 Durant aquesta etapa 2004-08 jugà un total de 153 partits i marcà 17 gols Posteriorment, jugà al Chelsea FC 2008-10, equip amb el qual es proclamà campió de Lliga 2010, i al Fluminense 2010-13, amb el qual…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1986-94 procedent de l’Athletic Club de Bilbao Jugà 409 partits oficials amb el Barça i fou un dels pilars del Dream Team entrenat per Johan Cruyff Guanyà la Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1989-92, la Copa del Rei 1988, 1990, la Recopa d’Europa 1989, les Supercopes d’Europa 1992 i d’Espanya 1991, 1992 i la Copa Catalunya 1991, 1993 Rebé el premi Zamora al porter menys golejat la temporada 1986-87 Finalitzà la seva carrera al València 1994-98, i té el rècord com a jugador que més partits ha disputat a primera divisió, amb un total…

Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba  i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la…

Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina els cantoners i el central amb pilastres…