Resultats de la cerca

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat pel Club d’Escacs Barcelona…

Davanter format a les categories inferiors del Club Patí Reus, debutà amb el primer equip a segona divisió la temporada 1971-72 L’any 1974 fitxà pel Reus Deportiu, on jugà deu temporades en dues etapes També jugà al Club Natació Reus Ploms, també en dues etapes, i al Club Patí Noia Es retirà el 1990 vestint la samarreta del Reus Deportiu, després d’haver jugat als tres equips de la ciutat Aconseguí la Copa del Rei amb el Reus Deportiu 1983 Fou internacional júnior a l’europeu de Darmstadt 1975, en què guanyà la medalla de plata i rebé el guardó de màxim golejador Participà en alguns partits…

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica…

El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba 1867 i La proclamació de Boabdil 1884 Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un excellent…

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel

Assolí cinc campionats d’Espanya consecutius, i fou la primera classificada en la categoria sènior femenina 1975-79 Participà en els Campionats d’Europa i del Món 1977-80 i en competicions internacionals com Zlatna Pirueta Zagreva 1977, 1978 i el Critèrium Nacional de França 1974, 1975 Amb dinou anys participà en els Jocs Olímpics de Lake Placid 1980 Durant cinc anys 1973-78, s’entrenà al Centre de Recherche et d’Expertise de la Performance Sportive, centre d’alt rendiment esportiu de Font-romeu Alta Cerdanya Fou entrenadora de la patinadora Marta Andrade Fou membre de la…

Fou l’inventor del sistema de classificació decimal

Format a Llotja Participà en diverses collectives barcelonines, especialment durant el darrer decenni del s XIX Fou soci del Cercle de Sant Lluc Conreà un correcte i plàcid naturalisme ruralista

Obrer de formació autodidàctica, formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal En poesia publicà La corona anyal 1924, Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En teatre, Soledats 1917, i estrenà Imma 1950

Format a París i a Munic Pintà sovint al bosc de Fontainebleau Exposà individualment a les galeries Dalmau de Barcelona 1925 i sovint a les exposicions collectives de Les Arts i els Artistes Conreà també la figura, dins un concepte plàcid i estructurat de filiació noucentista