Resultats de la cerca

Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres…

Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases…

Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…

El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents…

Graduat en física per la Universitat de Munic 1963 i doctorat per l’Institut Max Planck de Munic 1970 Després de diverses estades al California Institute of Technology, la Universitat de Cornell, l’Institut Max Planck i la Universitat de Cambridge, del 1975 al 1985 ocupà la plaça d’investigador principal al departament de sanitat de l’estat de Nova York Posteriorment ha fet recerca a les universitats d’Albany Nova York i Cambridge, a l’Institut Max Planck de Heidelberg, al Howard Hughes Medical Institute i a la Universitat de Columbia Els anys vuitanta…

Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments

Doctorat a la Universitat de Leipzig 1933, on ensenyà física de 1934 a 1936, aquest any passà al Kaiser Wilhelm Institut posteriorment Max Planck Institut, on romangué fins el 1942, i d’aquest any fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou professor a l’institut Max Planck de Göttingen 1945 i a Hamburg 1957 s’incorporà al departament de filosofia fins el 1969 De 1970 a 1980 fou director fundador de l’Institut Max Planck de Ciències Socials de StarnbergFou defensor d’una tesi segons la qual no era possible d’establir enunciats…

Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou…

Apareix el 1473 i, a Saragossa, el 1478 formant societat amb Georgius vom Holtz i Johannes Planck D’aquestes notícies hom ha deduït la seva possible activitat al capdavant d’un grup d’impressors alemanys com a animador de la primera impremta de la península Ibèrica, que devia funcionar conjuntament a Barcelona i a Saragossa L’edició, sense indicació d’impressor, de l' Ethica , l' Oeconomica i la Politica d’Aristòtil, que havia estat considerada feta per Botel a Saragossa vers el 1477, cal suposar-la, a partir d’un document datat a Barcelona aquest mateix any, feta a Barcelona,…

Ha fet recerques en química nuclear, física nuclear, radioisòtops amb OHahn, etc El 1953 fou nomenat director del departament de química del Max Planck Institut für Chemie