Resultats de la cerca

Després de ser-ne el segon entrenador, fou nomenat seleccionador catala femení 2008-12 Durant tres anys també fou tècnic de base a la Federació Catalana d’Handbol La temporada 2012-13 dirigí el Sant Quirze a la Lliga Catalana

Fou campió d’Espanya de velocitat 1932, 1933, 1934, 1939, 1941, 1942, 1943, 1945 Exercí de periodista a Mundo Deportivo cobrint edicions del Tour de França, la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana i el Dauphiné Libéré Escrigué un llibre sobre la història de la Volta a Catalunya

Fou fundador del Collegi Català d’Àrbitres de Ciclisme, del qual fou el president de per vida Formà part de les juntes directives de la federació catalana, on fou comptador sota la presidència d’Albert Assalit i Alfred Esmatges, i de la federació espanyola

Practicà aquest esport entre el 1962 i el 1968 Posteriorment, fou entrenadora i jutgessa Juntament amb el seu marit Ernest Llenas fundà el Gimnàs Llenas, inaugurat a Sabadell l’any 1967 amb la voluntat de donar continuïtat a la gimnàstica artística després del tancament del gimnàs municipal Presidí el club a partir del 1980

Catedràtic a Santiago de Compostella i a Barcelona 1867, publicà, entre altres obres, Lecciones de historia natural aplicada a la farmacia 1867, Farmacología natural 1870, Lecciones de botánica farmacéutica 1870, Estudios bibliográficos 1871 i Apuntes de agricultura

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i mestre de capella de la capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de la de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es troba Agustí…

Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg 1954, i es doctorà a la de Madrid Autoritat en química dels tèxtils i en detergents, treballà al CSIC, i el 1969 fou nomenat president del Comitè Espanyol de la Detergència El 1971 passà a la indústria privada i hom l’elegí president de l’Associació Espanyola de Químics Coloristes Tèxtils Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i Balears 1972-74 i president de la Comissió Internacional d’Anàlisis del Comitè Internacional de Derivats Tensioactius 1973 i també de la Federació Internacional d’Associacions de Químics i Coloristes…

Estudià a la Universitat de Barcelona fou professor de física i química a l’institut de Castelló de la Plana, catedràtic de mecànica a la Universitat de Saragossa i de mecànica celeste a la de Madrid Publicà el 1913 Lecciones de termodinámica , fruit de la seva docència a Saragossa, i el 1921 Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual El 1918 obtingué un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per l’estudi Ellipsoide de Dirichlet

Fou vicerector del Real Colegio de Cirugía de Càdiz Al voltant del 1750 fou destinat com a metge militar a Buenos Aires, la capital del virregnat del Riu de la Plata, on exercí de cirurgià major del presidi i fou cojutge fundador del Tribunal del Protomedicat El 1780 participà, com a metge en cap, en l’expedició que lluità contra la insurrecció de Tupac Amaru

Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un…