Resultats de la cerca

El 1917 M Reinhardt la portà a Berlín on obtingué nombrosos èxits Carmen , 1918 Sumurum , 1920, etc i el 1923 es traslladà a Hollywood on fou una de les actrius més destacades del cinema mut Forbidden Paradise , 1924 Hôtel Imperial , 1927, etc Deixà el cinema amb l’arribada del sonor El 1970 publicà a Nova York el llibre de memòries Memoirs of a Star

La seva obra poètica — Arcángel de mi noche 1944, Sobre la tierra 1945, Luz desde el sueño 1947, Profecía del recuerdo 1956, llibres aplegats en el volum Poesías completas 1959, Un montón de sombra 1972— reflecteix una evolució formal, des de la utilització d’estrofes clàssiques, com el sonet i la silva, fins a la incorporació del vers lliure, parallela a una progressiva complexitat temàtica Els seus estudis crítics han estat recollits en els volums La poética de Campoamor 1955, Poesía y técnica 1955, Temas y problemas de literatura española 1959, Claves de la literatura española 1971 Traduí…

Germana dels poetes i escriptors Vicent i Alexandre Gaos, es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina, on es traslladà amb la seva família el 1939 Prolífica a l’Estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figura també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com Molokai 1959, de LLucía la seva primera interpretació Viridiana 1961 i Tristana 1969, de LBuñuel El verdugo 1963 de LGBerlanga El arte de vivir 1963, de JDiamante La busca 1966, d’AFons Mi querida señorita 1972, de Jde Armiñán Furtivos 1975…

Es formà amb FFaccio, i la ceguesa esdevinguda el 1900 no li impedí d’ensenyar i compondre Influït per Wagner i l’escola verdiana, escriví òperes, com Le nozze istriane 1895 i Oceana 1903 també compongué música d’escena

Durant la guerra del Francès es destacà per l' Examen imparcial de las disensiones de la América con la España 1811, un dels primers fullets lliurecanvistes radicals Diputat a corts per Astúries, defensà el lliure canvi comercial i la llibertat de reunió i d’impremta Exiliat a Londres en 1814-20 i 1823-34, participà en el grup de comuners Publicà Representación a Fernando VII en defensa de las cortes 1818 i Curso de Economía Política 1828, que, reeditada set vegades i traduïda al francès 1833, reflecteix les opinions dels economistes clàssics anglesos i és considerada com l’obra més important…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1981-84 procedent del Betis Jugava d’extrem i disputà 76 partits i marcà 10 gols amb l’equip blaugrana Guanyà la Recopa 1982, la Copa del Rei 1983, la Supercopa d’Espanya 1983 i la Copa de la Lliga 1983 Jugà cinc partits amb la selecció estatal

Collaborà en periòdics, conreà el género chico i obtingué grans èxits amb comèdies com Basta de matemáticas 1874, la seva primera estrena, El sueño dorado 1875, El señor cura 1890 i d’altres

Començà a entrenar els infantils del Club Patí Flix i amb els mateixos jugadors arribà a la divisió d’honor la temporada 1991-92 Posteriorment dirigí el Reus Deportiu 1996-97, el Sícoris de Lleida, el Club Patí Vila-Seca 2000-05, amb el qual guanyà una Lliga de primera divisió, i el Club Patí Vilanova 2005-08, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2007 El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol femení absolut, i guanyà el Campionat d’Europa

Jugava d’extrem o d’interior esquerre Fitxà pel RCD Espanyol 1965-76 procedent de l’Oviedo Fou un dels integrants de la davantera coneguda com els Cinc dofins , formada també per Amas, Marcial, Re i Rodilla Visqué el descens a segona divisió de la temporada 1968-69 i l’ascens aconseguit l’edició següent En les onze temporades com a jugador espanyolista disputà 300 partits de Lliga i anotà 50 gols En competició europea jugà 10 partits i marcà 2 gols Fou deu vegades internacional per Espanya i marcà 1 gol S’alineà en dues ocasions amb la selecció catalana

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de…