Resultats de la cerca

Les seves poesies són una reacció contra Alexander Pope The Spirit of Discovery 1805 i The Missionary of the Andes 1815 Life of Pope 1806 li valgué polèmiques amb Byron i d’altres

Prengué part en les polèmiques de la segona meitat del s XVIII sobre la llengua italiana A Dell’uso e dei pregi della lingua italiana 1791 expressà l’aspiració d’una llengua nacional i unitària

Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí

Professor a la Universitat de Berlín, estudià les funcions ellíptiques i féu progressar la teoria dels nombres Important també per la seva filosofia de les matemàtiques, no acceptà les idees innovadores del seu deixeble GCantor i mantingué polèmiques amb Weierstrass i Dedekind

Algebrista, és conegut sobretot pel seu teorema sobre les funcions derivables i per les polèmiques que tingué amb Varignon i Sauvin arran de la seva oposició al càlcul infinitesimal Publicà Traité d’algèbre 1692, on estudia les arrels de certs tipus d’equacions

Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa Exiliat a Itàlia el 1767, intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús, i publicà les Lettere di un francese all’autore italiano dell’indifferenza nel secolo XVIII Venècia, 1776

Doctor en filosofia, exercí docència al Seminari d’Urgell i a la Universitat Autònoma de Barcelona Escriví Escrits i polèmiques del lullista Salvador Bové 1986, Pau Duran i el capítol i bisbat d’Urgell fins al Tractat dels Pirineus 1987 i Joaquim Maurín y su tiempo 1992

Publicà un breu abolint la Companyia de Jesús 1773, allegant polèmiques amb altres ordes i amb la jerarquia, intromissions polítiques, maniobres comercials, tolerància dels usos pagans a les missions i ensenyament moral relaxat Els motius reals foren, però, les pressions polítiques de França, Espanya i Portugal

El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino

Exercí de redactor en el diari El Diluvio de Barcelona 1904 i en Mundo Deportivo 1927 Fou un dels autors del Llibre d’or del futbol català 1928, en què es recollien vivències i polèmiques del futbol professional català i balear des del seu inici fins a la dècada de 1920