Resultats de la cerca

Vida Al principi de la seva carrera ocupà el lloc de mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó i posteriorment fou organista de la catedral de València en substitució de Vicente Rodríguez, càrrec que ocupà des del 1762 fins a la seva mort Fou també catedràtic de cant pla al seminari de València La seva música fou molt influïda per l’estil de J Haydn Tanmateix, algunes de les seves obres suggereixen encara una manifestació tardana de l’estil barroc De la seva obra destaquen dues sonates, una en mi menor i l’altra en fa major, que el converteixen en un dels primers compositors de l’…

El 1896 publicà Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite i el 1916 Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit Dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón 1907-09 i collaborà en els diaris i revistes del seu entorn La seva peculiar condició lingüística i el seu esperit obert el dugueren a un estret contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans, a través de Pere Bosch i Gimpera, i amb Mossèn Alcover i Francesc de BMoll

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la jubilació al capítol…

Llicenciat en història, com a historiador ha publicat Una vila medieval entre fronteres Calaceit als segles XII i XIII 1987 i, en collaboració amb Jaume Llauradó, El tancament de l’Orfeó Català i el FC Barcelona 2000, i, com a assagista o articulista, La Franja de Ponent, avui 1984 i La catalanitat de la Franja de Ponent 1999 Collabora habitualment a la revista Temps de Franja  i a El Periódico de Catalunya

Competí amb la Penya Ciclista Colomina i l’Agrupació Ciclista el Prat Guanyà quatre Campionats d’Espanya, un de fons en categoria juvenil i tres de persecució per equips com a amateur El 1992 entrà a la Societat Ciclista Ilerdense, que presideix des del 2006, i tornà a competir com a veterà Organitzà la Volta a Lleida de veterans, el Critèrium de pista i diverses mànegues de la Copa Catalana de ciclocròs, i creà un equip d’elit Parallelament fou vicepresident de l’Associació Ciclista Terres de Ponent, des d’on muntà la Volta a les Terres de Ponent per a juvenils Fou…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, periodista per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid, i diplomat per l’Escola d’Alts Estudis de la Imatge a París, el 1976 passà a dirigir l’ICC, des del qual ha desenvolupat una ingent tasca de productor executiu de curts, llargs, telefilms i sèries En representació de l’entitat, el 1983 cofundà i participà en la gestió del Plató Ideal, i el 1998, de Kopla, propietària de les dues sales Boliche de Barcelona Fou coordinador de les I Converses de Cinema a Catalunya 1981, coredactor del projecte de llei de l’Ens Autònom de la…

Representant típic de la literatura de postguerra, clarament pessimista, se suïcidà Les seves narracions han estat recollides a Bannen ‘Anys de decadència’, 1936 Les seves novelles principals són Shayo ‘Sol ponent’, 1947 i Ningen Shikkaku ‘No més humà’, 1948, autobiogràfica

Collaborà, entre altres publicacions, a Diario de Mallorca , Lluc i Ponent Publicà els llibres de poemes Angoixa del no-res 1960, A Santa Maria del Camí 1961 i Terra de gerrer 1963 En pintura conreà l’aquarella, i exposà collectivament i individualment diverses vegades

Ha estat director de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega 1991-95 Ha dirigit la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona 2002 i des dels inicis 1998 el Teatre de Ponent de Granollers Ha estat professor de l’Institut del Teatre fins a la seva jubilació És fill del director de teatre Frederic Roda i Pérez i net del polític Frederic Roda i Ventura

Formà part de la junta directiva de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i, posteriorment, collaborà amb el Centre Excursionista de Catalunya pronunciant conferències i publicant articles Fundà l’escola Sant Jordi 1898, a Barcelona, utilitzant la geografia com a mètode educatiu Publicà Geografia de Catalunya 1896, dirigida a un públic infantil i també a excursionistes i viatjants, i Nomenclatura geogràfica de Catalunya 1907 Fou ponent al II Congrés Excursionista 1912