Resultats de la cerca

Propietari d’una botiga de venda de calcomanies, cromos i papers especials, es dedicà, a més, entre el 1900 i el 1930, a l’edició i la venda de postals de Barcelona i Catalunya, i també de Mallorca, Navarra i el País Basc Per bé que no era fotògraf, establia l’enquadrament de la imatge que un ajudant seu fotografiava Les postals eren impreses mitjançant fototípia i totes eren signades amb les sigles ATV La seva producció superà les 7 000 postals diferents

Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’…

La seva família s’establí a Barcelona el 1914 S'especialitzà en la realització i l’edició de postals que oferien visions panoràmiques de ciutats, paisatges i monuments, especialment de Barcelona Posà a punt noves tècniques La seva tasca ha estat continuada pel seu fill Alfred Zerkowitz Barcelona 1933

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Començà la carrera de belles arts amb la intenció d’esdevenir pintor, però es decantà per la creació d’historietes i personatges, tasca que compaginà amb l’elaboració de cartells, postals i serigrafies Influenciat per l’obra de Robert Crumb, participà en el moviment underground dels anys setanta i primers vuitanta com a integrant del grup Rrollo 1973 i a través de les publicacions El Rrollo enmascarado , Matarratos , Butifarra , i posteriorment collaborà amb El Víbora , del qual fou cofundador el 1979, Complot i Rumbo Sur , entre d’altres Coetàniament realitzà també cartells,…

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Estudià al Royal College of Art de Londres 1955-57 Al principi dels anys seixanta, després d’un període dedicat a l’abstracció i ja installat als Estats Units, el seu treball adoptà un vessant surrealista, en el qual incorporà elements de la publicitat, particularment d’agències de viatges A partir de postals, traslladà a teles de pintura imatges fotogràfiques mitjançant un procediment mecànic ideat per ell Iniciador del fotorealisme als Estats Units, la seva obra fou exposada en galeries i exposicions als Estats Units i a Europa El 1984 rebé el premi Turner Fou membre de l’…

Assidu de la penya de la Sala Parés, començà a reunir el 1902 una sèrie de fotografies d’artistes catalans en plena creació o al seu taller, que publicà com a collecció de postals el 1905 i que li valgueren el premi d’honor del Concurs de Fotografies, de Manresa, d’aquell any Seguí més tard una segona sèrie, i el total de totes dues sumà aleshores 60 retrats Especialitzat en fotografia d’obres d’art, reuní un arxiu importantíssim conservat als Museus d’Art de Barcelona Publicà Nuestros artistas 1954, recull antològic dels seus retrats, completat amb semblances biogràfiques i…

Mestre jubilat de secundària, debutà l’any 2004 amb Postals de Calders , al qual han seguit Camins d’hivern 2008 i Sis dies d’agost 2009, premis Narcís de Seguer de poesia de Vallgorguina i Jordi Pàmies, D’aquí estant no es veu la mar 2010, premi Goleta i Bergantí del Masnou,  Bages i Parlo d’Aloma 2010, premi Marià Manent És autor de diversos poemaris no publicats, però reconeguts en premis literaris com  Vora l’aigua premi Terra de Fang Deltebre 2007,  Miniatures premi Ciutat de Terrassa 2007, Obsedit premi Montseny 2008, Lluna vella premi Terra de Fang de Deltebre 2008,…