Resultats de la cerca

Imità els occitans i seguí els temes de la lírica siciliana És citat per Dant com un dels predecessors del stil novo

Paisatgista, deixeble de CCorot Fou, amb FBoudin, un dels seus predecessors de l’impresionisme, amb els seus paisatges de les ribes del Sena, on domina la gamma dels grisos El port de Caen Musée du Louvre, París

En política exterior, consolidà de forma definitiva el domini egipci a la Baixa Núbia Hi té documentades quatre expedicions, totes victorioses 1871, 1869, 1862 i 1859 La frontera amb Kuš o Alta Núbia quedà ja establerta en la primera campanya a Semna, uns 60 km al S del Wādī Ḥalfā’ Així mateix, a fi de consolidar l’ocupació del país, construí una cadena de vuit fortaleses entre Semna i Buhen davant del Wādī Ḥalfā’ En canvi, la seva política respecte a l’Àsia fou tan antiexpansionista com la dels seus predecessors dels Regnes Antic i Mitjà En política interior, Sesostris III es…

Fou ambaixador d’Efes a Roma Viatjà extensament i escriví un llibre de geografia on intentà de descriure tot el món conegut En contrast amb els seus predecessors donà molta més importància a la geografia física i a les indicacions de les distàncies, potser com a reacció contra la geografia astronòmica

Ministre d’hisenda del 1823 al 1832, durant la crisi econòmica produïda per la pèrdua de les colònies d’Amèrica Com els seus predecessors, intentà d’eixugar el deute públic amb reformes tributàries Afavorí el procés d’industrialització a Catalunya i el proteccionisme, raons per les quals fou ajudat per homes de negocis i institucions com la Comissió de Fàbriques catalans

Es crià al Mississipí, bressol del blues , tocant un violí de fabricació casolana en orquestrines El 1920 emigrà a Chicago, aprengué a tocar la guitarra i, el 1927, enregistrà el seu primer disc L’èxit no li arribà fins al final dels anys trenta Durant els cinquanta actuà molt per Europa, incloent-hi Barcelona El seu estil, originat en la tradició, era evolutiu i fou un dels músics que actuaren de pont entre el blues rural i l’urbà És considerat un dels predecessors més directes del rock-and-roll

Fill natural de Maximilià I, emperador romanogermànic Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539 La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors Passà la major part del temps al Villar de Benaduf Serrans, que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe Escrivi Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València 1566 i 1594 Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja

Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep…

Fill d’obrers, rebé el sacerdoci 1935 i es doctorà en teologia amb una tesi sobre Rosmini Professor de seminari i responsable diocesà de catequesi, fou elegit bisbe de Vittorio Veneto 1958, patriarca de Venècia 1969 i cardenal 1973 Moderat, de relacions fàcils, compensà la intransigència doctrinal amb una gran humanitat La participació en el concili II del Vaticà i en els sínodes episcopals el revelaren primordialment com a pastor Amb el nom que escollí per a papa indicà que volia continuar l’obra renovadora dels seus dos predecessors, però morí als trenta-tres dies de la seva…

Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’experimentació…