Resultats de la cerca

Debutà el 1911 al Teatre Gran Via de Barcelona en el paper de Mario Cavaradossi a Tosca , de G Puccini Actuà en diversos teatres de l’Estat espanyol tot interpretant òpera i sarsuela El 1916 participà en l’estrena de Tassarba , d’Enric Morera, al Gran Teatre del Liceu Morí prematurament

Influït, entre d’altres, per Leopardi, Espronceda i Lord Byron, d’aquest darrer imità sovint el sarcasme i l’escepticisme, alhora que aplicava una tendresa ingènua als poemes amorosos Malgrat haver mort prematurament, influí de manera considerable sobre el Romanticisme brasiler La seva obra lírica és aplegada a Lira dos vinte anos 1853 Escriví narracions a la manera de Hoffmann Noite na Taverna 1873, i un drama Macário

Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona Debutà el 1908, i el 1912 es presentà al Liceu amb Romeo et Juliette , de Gounod El mateix any estrenà Liliana , d’Apelles Mestres, i el 1914 fou la protagonista en l’estrena de Maruxa , d’Amadeu Vives, paper que cantà molts cops En retirar-se dels escenaris prematurament 1935, exercí una destacada tasca docent

S’inicià al Club Turó, des d’on passà al RCD Espanyol Fitxà pel FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1953, i el mateix any debutà amb la selecció espanyola amb un tercer lloc al Mundial L’any següent tornà a l’Espanyol, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya més 1954, 1955, 1956 i dos de Catalunya 1955, 1956 Es retirà prematurament el 1956 per motius laborals

El 1862 anà a París i treballà a l’obrador del pintor Charles Gleyre, on conegué Monet, Renoir i Sisley, amb els quals formà un nucli d’impressionisme embrionari, anomenat Grup dels Quatre La seva obra, truncada prematurament, és lluminosa i té molts punts de contacte amb la del Manet preimpressionista Hom considera La Réunion de famille 1867, retocada el 1869 la seva obra mestra La Réunion de famille 1867, de Jean-Frédéric Bazille ©

Actuava de davanter i milità en diversos clubs catalans el Reus Deportiu 1993-94, el Gimnàstic de Tarragona 1994-96 i la Unió Esportiva Lleida en dos períodes 1996-2000 i 2004-06 Entremig jugà dues temporades a primera divisió amb el Vila-real El 1998 disputà un partit amb la selecció catalana Es retirà prematurament a causa d’una lesió l’any 2006 Posteriorment, exercí de director esportiu al CF Reus Deportiu, la UE Llagostera, la UE Lleida i el CE Sabadell

Estudià a Friburg, on debutà el 1951, i on el 1954 interpretà amb gran èxit el paper de Tamino a La flauta màgica Estrenà Oedipus der Tyrann 1959, de COrff Entre les seves interpretacions posteriors cal esmentar l’actuació en el paper de Henry en Die schweigsame Frau , ‘La dona silenciosa’ de RStrauss, i l’enregistrament del cicle de cançons Das Lied von der Erde , ‘El cant de la terra de GMahler Mort prematurament, és considerat un dels millors tenors dels darrers quaranta anys

Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu

El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons el Cast

Inicià els seus estudis a Perusa i debutà el 1951 a Spoleto en el paper titular de l' Aïda , de Verdi Dos anys més tard interpretà el mateix paper a Verona, com també el de Leonora d' Il Trovatore , i molt aviat obtingué projecció internacional Actuà a Chicago amb Un ballo in maschera , Il Trovatore i Don Giovanni Substituí Maria Callas a Roma en unes memorables funcions de Norma , que parallelament representà a Nàpols Actuà al Gran Teatre del Liceu en òperes com ara Norma 1956, 1958 i Aïda 1958 Les anades i vingudes d’una ciutat a l’altra li minaren salut i veu, i després d’una intervenció…