Resultats de la cerca

Formà part del consell de la ciutat Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català considerada com una de les millors de les presentades

És l’autor d’un llibre d’història en vers, Les vigiles de Charles VII 1492, i d' Arrêts d’amour , recull d’aventures galants, presentades en forma didàctica, de la qual obra Jean de La Fontaine imità l’estil

El 1895 obrí a París l’establiment L’Art Nouveau Décoration et ameublement, que donà nom a l’art modernista internacional i per al qual treballaren nombrosos artistes Contribuí enormement a imposar el Modernisme, amb el conjunt de mostres presentades a l’Exposició Universal de París 1900, i a fer conèixer l’art de l’Extrem Orient

Fou membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona 1766 i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència 1766-1808 És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum

Estudià a la Universitat de Tama Tòquio i al Goldsmiths College i la Slade School of Fine Art, ambdues de Londres, ciutat on resideix des que l’any 1997 hom li atorgà el premi EAST International De les seves últimes exposicions, en destaquen les presentades a la Serpentine Gallery de Londres l’any 2005 i al centre PS1 del MoMA de Nova York el 2007 El 2000 fou finalista del premi Turner

Vida i obra Documentat a partir de l’any 1472, formà part del Consell de la ciutat de València 1486 i 1490 L’any 1476 fou elegit pare de miserables , i el 1482, notari examinador amb Jordi del Royo el mateix any fou un dels quatre majorals de notaris Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català, A tu m’acost, mare del Creador , considerada una de les millors de les presentades Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

Presidí la Wiener Sezession 1898-1903, el palau de la qual decorà 1902 Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat El seu estil és bidimensional el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora la Salomé de la Galleria d’Arte Moderna de Venècia, la Salomé , la Dànae i el Bes de l’Österreichische Galerie de Viena, o Les tres edats de la dona 1905, Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma

El 1970 presentà la seva primera exposició individual al Paula Cooper Gallery de Nova York El 1992 fou convidat a la galeria novaiorquesa PaceWildenstein i a partir d’aquell moment començà intensament la seva producció Des de llavors ha estat objecte de prop de 150 exposicions i retrospectives L’any 1990 l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM mostrà la primera exposició a l’aire lliure amb dinou escultures realitzades en bronze o ferro Al llarg de la seva carrera, ha estat guardonat amb nombrosos premis i les seves obres han estat presentades en exposicions collectives com la…

Estudià al Mozarteum de Salzburg i actuà al Volkstheater de Viena, al Schauspielhaus de Zuric i al Schauspiel de Bochum La temporada 1996-97 fou nomenat director artístic del Thalia Theater d’Hamburg, on muntà Romeo und Julia , de Shakespeare, i Baal , de Brecht, entre d’altres Ha continuat la seva carrera de direccions teatrals amb Cyrano de Bergerac 1999, d’ERostand Der Reigen , d’ASchnitzler 2000, i Leonce und Lena 2001, de GBüchner, totes presentades al Burgtheater de Viena També ha dirigit escènicament òpera Pélleas et Mélisande 2004, de CDebussy Der Rosenkavalier 2004, de…