Resultats de la cerca

És autor de la Risāla fī faḍl al-Andalus ‘Elogi de l’islam andalusí’, on pretén de posar en relleu la qualitat superior de la poesia andalusina enfront de la dels almohades

Ocupà un càrrec important en l’administració de l’imperi i s’ocupà sobretot de temes militars, com es reflecteix en el seu Epitome rei militaris , en quatre llibres, on pretén de posar remei a la decadència present mitjançant l’estudi i l’aplicació de l’estratègia militar del passat

Es formà a Anvers, on fou deixeble de Gustaaf Wappers i Hendrik Leys Es nacionalitzà anglès l’any 1873 La seva pintura, hereva del Romanticisme, pretén d’ésser una exacta reproducció de les civilitzacions antigues, emprant una tècnica molt realista Excellí també com a retratista La corona anglesa li concedí el títol de cavaller el 1899 Rivals inconscients 1893, de Laurens Alma-Tadema>

La seva obra, pràcticament inèdita en vida del poeta, fou recollida i publicada el 1887 amb el títol d' O Livro de Cesário Verde Pretén de donar expressió lírica a la realitat quotidiana, en un treball que ell mateix qualifica de “tècnic” La seva descripció de la vida urbana de Lisboa conté elements de denúncia social Alliberat de la retòrica romàntica, inicià la poesia contemporània portuguesa en la lírica de Baudelaire

Des del 1925 residí a Israel És autor de nombrosos poemes apareguts a la premsa del seu país, que li donaren una gran popularitat, a causa de les seves interpretacions polèmiques sobre esdeveniments polítics i socials Ultra altres colleccions de poemes La capsa de música , 1958 etc, obtingué el premi Bialik 1958, amb l’obra Ir ha-yonà ‘La ciutat de la coloma’, que pretén d’explicar la història del poble jueu a partir de la dualitat destrucció-renaixement

Eclesiàstic, rector de Tàrrega, publicà el sermonari Alívio de pastors i past d’ovelles Barcelona 1718, reeditat el 1818 i el 1844 se’n feu encara la versió castellana 1825, 1829 i 1899 Pretén servir alhora com a catecisme i com a explicació dels evangelis dominicals Sorprèn per la seva austeritat, en l’entorn cultural de l’època es caracteritza per la simplicitat estructural, la brevetat dels textos i l’absència de retòrica, trets que l’autor defensa en el seu pròleg en oposició a la predicació habitual

Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755

Fou un dels principals representants de l’avantguarda dels anys vint i trenta al seu país, que es concretà en el grup “Devetsil”, del qual fou un animador destacat En el seu escrit programàtic Poetismus 1924 pretén de conjugar l’alliberament social i individual a través de la poesia Capdavanter del surrealisme a Praga, a partir de la presa del poder per part dels comunistes, hom li prohibí de publicar Entre els seus estudis cal esmentar Alexander Archipenko 1923, Film 1925, Sovetská kultura ‘Cultura soviètica’, 1928 i Architektura v Ceskoslovensku ‘L’arquitectura a Txecoslovàquia’, 1947

Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà

Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft ‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87, Beiträge zur Logik ‘Contribucions a la lògica’, 1892 i els estudis sobre Lessing 1882, Nietzsche 1897, GBruno 1900…