Resultats de la cerca

Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments…

Hom situa l’anònim pintor, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia Hom ha atribuït a la mateixa mà —com a primerenca— una taula de Sant Joan Baptista i Sant Esteve Museu d’Art de Catalunya, procedent de Puigcerdà L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà

Actiu a València, treballà des del començament del 1400 amb Pere Nicolau, i a la seva mort en no aconseguir fer-se càrrec del seu taller, que passà a Jaume Mateu, nebot de Nicolau, hom suposa que n'obrí un de propi Amb els pintors esmentats forma part del principal grup de pintura valenciana internacional, d’arrel francoborgonyona, inspirada en les miniatures del duc de Berry i de la cort de Borgonya Collaborà amb Andreu Marçal de Sax, i amb Guerau Gener obrà la taula de Sant Climent i Santa Marta 1405-07, Museu de la Seu de València Durant molts d’anys se l’ha conegut per mestre dels Martí…

Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani

Orientà la seva política exterior cap a la conquesta de Síria, on sotmeté diversos estats arameus Bit Zamani, Bit Adini, etc, derrotà els estats neohitites de Karkamiş i Khattina i imposà tribut a les ciutats fenícies A l’interior, féu de Nimrud la seva capital, embellint-la amb una sèrie d’edificis

Versaire prolífic i mediocre, escriví i publicà el recull Lo trobador nacionau o lo chantre tarasconenc 1831 i fundà el setmanari Lo Bouï-Abaisso , de Marsella 1841-42 i 1844-46, entorn del qual fou organitzat el primer agrupament d’escriptors occitans

Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982

El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba 1867 i La proclamació de Boabdil 1884 Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un excellent…

Treballà en el gènere còmic, d’aventures i dramàtic The Big House 1930, The champ 1931, Viva Villa 1934

Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions