Resultats de la cerca

Fou cridat pels grans propietaris de Siracusa per restablir-hi l’ordre La ciutat prosperà i la seva dominació s’estengué a una gran part de Sicília Amenaçat pels cartaginesos, els vencé a Himera 480 aC

Collaborador de lord Kelvin, investigà els raigs lluminosos en el si de camps magnètics o elèctrics d’alta intensitat, llur propagació i llurs propietaris Descobrí els dos efectes electroòptic i magnetoòptic que duen el seu nom

Procònsul d’Àfrica, fou elegit pels grans propietaris i compartí l’imperi amb el seu fill homònim El senat n'aprovà l’elecció, però Capellià, legat de Maximí, hi intervingué i vencé el fill Gordià I se suïcidà

Ministre d’agricultura d’Hongria 1935, assolí la presidència del govern 1936-38 Sostingut pels socialdemòcrates i pels petits propietaris, però pressionat pel govern alemany, féu aprovar algunes lleis que augmentaven les facultats del regent, limitaven el dret de vot i prohibien nombroses activitats als jueus També rearmà Hongria

Durant la guerra civil combaté en l’exèrcit parlamentari Es casà amb una filla de Cromwell 1650, i fou nomenat comandant en cap i lord-diputat d’Irlanda, on prosseguí l’expropiació i trasplantació de nous propietaris 1652-53 La restauració del 1660 posà fi a la seva carrera política

Pertangué al partit demòcrata i fou elegit governador de Nova York 1882, on lluità contra la corrupció President dels EUA 1885-89, abaixà els aranzels i no protegí el seu partit Reelegit president 1893-97, s’oposà als propietaris de l’Oest i als dirigents sindicals En política exterior s’oposà a l’expansionisme i no ajudà la rebellió de Cuba contra Espanya 1895-97

Fadristern d’una família de masovers que finalment esdevingueren propietaris, escriví unes memòries que abracen el període 1886-1912 Les notes són especialment interessants per la descarnada visió que ofereixen de la vida al camp i per a conèixer les estratègies i tensions que genera el sistema familiar basat en l’hereu El diari ha estat presentat, editat i anotat per Narcís Figueras i Joaquim M Puigvert en l’obra Tribulacions d’un masover fadristern 1998

D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid Installat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris Don Cristóbal 1887 i Ayer y Hoy 1902, i dirigí els diaris El Heraldo de Castellón i La Tribuna Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura 1920 De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novella Doña Abdulia 1904 i la monografia històrica Catí 1929

A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…

De família de propietaris rurals, fou home de confiança del general Joan Prim, cap del partit progressista a l’Empordà, diputat a corts i cap de la milícia nacional gironina durant el Bienni Progressista 1854-56 Membre de la Junta Revolucionària de Girona, prengué part en el combat de Llers 1856 S'exilià al Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpinyà Tornat a Catalunya, el 1868 fou governador civil de Girona i diputat a les corts constituents el 1873