Resultats de la cerca

Dedicat primerament al periodisme, des del 1928 conreà la novella, sota diversos pseudònims, amb una temàtica molt variada autobiografia, problemes socials, costums de vida provinciana, novella psicològica, etc, però excellí sobretot en la novella policíaca, gènere que renovà i dotà de qualitat literària, aprofondint en l’anàlisi psicològica dels personatges, amb el qual aconsegueix veritables creacions Una de les més populars és la de l’inspector Maigret, protagonista d’una llarguíssima sèrie Del conjunt de la seva obra cal destacar Maigret 1934, Le chien jaune 1936…

S'inicià dins l’escola verista i derivà després cap a la comèdia psicològica És autor d' Il piccolo santo 1911

La seva obra abandona la simplicitat del retrat d’estil colonial per una interpretació psicològica i un desenvolupament tècnic dels colors i les textures

Autor de novelles i narracions Les seves obres — Homes nostàlgics 1934, Música de cambra, Platja de Cassandra 1967— es distingeixen pel rigor de l’anàlisi psicològica i pel lirisme d’algunes descripcions

La seva obra, sobre os, assoleix una gran delicadesa en els cabells i petits detalls D’una gran penetració psicològica, cal destacar-ne el retrat de Carles II d’Anglaterra Rijksmuseum d’Amsterdam

Conreà el retrat, tant individual com corporatiu, a la manera de l’escola holandesa del s XVII El seu estil és minuciós i recerca més la semblança física que la introspecció psicològica dels personatges

Autor de narracions i drames d’un llenguatge molt treballat i d’una detallada observació psicològica Cal citar-ne la novella curta Romeo un Julija ‘Romeo i Julieta’, 1897 i el drama Indrāni 1904

Fou un dels creadors del corrent teatral italià denominat “grotesc”, d’anàlisi psicològica i creador d’un món fantàstic i irreal La seva obra més celebrada fou L’uomo che incontrò se stesso 1918

Collaborador de “Paris Midi”, “Mercure”, “Figaro”, etc, ha conreat també la crítica literària Vie de Balzac, 1944 Mérimée, 1959 Avec Apollinaire, 1966 etc i la novella psicològica Narthex, 1950 i Sur les bords de la Veule, 1965

És autor d’un extens cicle novellístic de crítica social feta a través de l’anàlisi psicològica dels personatges Verden Venter ‘El món espera’, 1934, Uroligt forraar ‘Primavera inquieta’, 1938-39, Marianne 1956, etc Ha escrit també poesia social