Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Langobard
Història
Història del dret
Jutge que actuava ja des del temps del comte Salomó d’Urgell i Cerdanya, que continuà sota els comtes MiróI el Vell de Cerdanya i GuifreI de Barcelona el 886.
Sembla que tenia béns aprisiats i repoblats per ell al Ripollès, puix que consten un vilar del seu nom a la vall de Sant Joan i unes cases a Llaié
Gabriel Torres
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i decorador.
Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de la ciutat de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona 1680, caracteritzat per la decoració manierista Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles
Novacià
Cristianisme
Teòleg romà.
Fou ordenat de prevere pel papa Fabià, contra la voluntat del clericat local, puix que Novacià era batejat només “clínicament” clínic Antipapa, oposat a Corneli, i cap del partit rigorista, donà origen al cisma dels novacians , que començà més aviat per diferències personals que no pas doctrinals Teòleg eminent, és autor de De Trinitate , primer tractat teològic sistemàtic llatí
Elionor de Castella
Història
Reina de Catalunya-Aragó, primera muller (1221) de Jaume I, filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra.
Poc temps abans de l’expedició a Mallorca 1229, Jaume I pledejà l’anullació del vincle, allegant llur parentiu, puix que tots dos eren besnets d’Alfons VII de Castella i de Berenguera filla de Ramon Berenguer III de Barcelona Obtinguda la separació canònica, fou concedida la legitimació de llur fill, l’infant Alfons 1229 Elionor es retirà al monestir de Las Huelgas, on morí
Leopold II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1824-48 i 1849-59).
Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859 És fill seu l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana
Cleòmenes III d’Esparta
Història
Rei d’Esparta (236-219 aC). Procurà, a través de diverses reformes, de retornar a Esparta la grandesa pretèrita.
Desterrà els seus adversaris, repartí terres entre 4 000 periecs, els quals féu ciutadans de ple dret, i reformà l’exèrcit Decidit a controlar la lliga aquea, obtingué la victòria de Megalòpolis 227 i prengué les ciutats d’Argos i Corint 223 La intervenció macedònia frustrà, però, els seus plans, puix que fou vençut a Sellàsia 221 Fugí a Egipte, on Ptolemeu Filòpator l’empresonà i el féu assassinar
Friedrich Karl Rudolf Bergius
Química
Químic alemany.
S'especialitzà en l’estudi de les aplicacions de les altes pressions a les reaccions químiques, la qual cosa l’induí a idear dos processos d’extraordinària importància, puix que permeteren a la indústria alemanya d’obtenir en temps de guerra hidrocarburs líquids procés de Bergius i substàncies alimentàries procés de Bergius-Willstätter L’any 1931 li fou atorgat el premi Nobel de química, que compartí amb Karl Bosch
Josep de Meca-Caçador i de Cartellà
Història
Militar
Militar.
Com a diputat militar de la generalitat, defensà Barcelona durant l’atac francès del 1697 i fou fet presoner El 1702 fou creat marquès de Ciutadilla per Felip V de Castella El 1705 passà al bàndol austriacista, i el rei arxiduc Carles III el féu comte 1706 i marquès 1707 El 1713 abandonà Barcelona i es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, puix que considerà inútil la resistència de Barcelona
Felice Romani
Disseny i arts gràfiques
Llibretista italià.
Llicenciat en dret, es dedicà a escriure i aviat es destacà com a autor de llibrets per a Rossini Il turco in Italia , 1814, d’una gran originalitat, puix que fa Construir l’acció a un personatge, per bé que assolí la màxima fama associat a Bellini Il Pirata , 1827 La sonnambula , 1831 Norma , 1831 i Donizetti L’elisir d’amore , 1830 Lucrezia Borgia , 1833 en aquestes obres mostra una influència classicitzant Com a periodista, polemitzà contra el Romanticisme
Joan de Cabriada
Metge.
Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina