Resultats de la cerca

Jugà a cesta punta en el Club Vascònia, que presidí 1956-60, i amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya de l’especialitat També dirigí la Federació Catalana de Patinatge 1956-60 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Pilota 1963-67 El 1968 fou nomenat seleccionador espanyol de cesta punta i, posteriorment, dirigí la federació espanyola 1970-76

Com a davanter del Club Vasconia, ha estat diverses vegades campió de Catalunya per equips amb Josep Lluís Pedragosa, Carmelo Ezpeleta i Joaquim Vidiella Es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1987 Fou president del Comitè Nacional de Jutges de Pilota 1993-95

Davanter format al Club Vasconia, es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1991 i amb Aitor Mirapeix 1999 Amb ells i Fausto Sánchez ha estat diverses vegades campió de Catalunya per equips Jugà com a professional als EUA 2001-08

Soci del Club Vasconia, jugava de davanter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya per equips amb Carmelo Ezpeleta, Josep Lluís Pedragosa i Joaquim Vidiella, amb el qual assolí també el Campionat d’Espanya 1979, que ja havia aconseguit com a juvenil amb Daniel Pujol 1975 També fou campió del món amb Ton Garcia 1978 i Ramon Arrien 1982 Jugà com a professional als EUA 1982-98 i obtingué els trofeus Most Wings, al jugador que ha guanyat més partits al llarg de l’any, i el de Millor Jugador de l’Any 1987 Amb Carmelo Ezpeleta treballa a l’empresa Dorna, organitzadora del Mundial de…

El seu pare havia jugat al Futbol Club Barcelona i al Club Vascònia de pilota Practicà el futbol abans de centrar-se en la pilota, com el pare Com a jugador del Club Vascònia aconseguí cinc vegades el Campionat de Catalunya i quatre el d’Espa-nya amb Manolo Balet 1950, 1951, 1957 i Eduard Mirapeix 1961 Fou campió del món a Sant Sebastià 1952 i subcampió a Biarritz-Hossegor, França 1958 Un cop retirat, dirigí les seccions esportives del Barça 1970-78 i, posteriorment, presidí el Club Vascònia 1993-98 L’associació Pilotarien Batzarra, d’Arrasate, el proclamà membre d’honor 1992

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

Debutà en cesta punta al prontó Principal Palace de Barcelona, i participà en diverses competicions catalanes Debutà com a jutge olímpic en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Jugador de cesta punta del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1988, 1989, 1990 i Jordi Orgillés 1992 Fou jugador professional 1993-97

Desembarcà a la Punta de Tarifa amb l’anuència del comte Don Julián i devastà la zona d’Algesires En tornar a l’Àfrica del N després de l’asseifa, es desconeixen més notícies d’ell

Soci del Club Vasconia, i especialitzat en cesta punta, en la posició de saguer es proclamà campió d’Espanya amb Pere Pujol 1992 Fou subcampió del Torneig Internacional Capitán San Luis de l’Havana amb Llorenç Coll 2004