Resultats de la cerca

Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista

Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu

Professor, des del 1910, a la Universitat de Standford, és conegut pels seus estudis sobre psicologia diferencial i, dintre aquesta especialitat, sobre la intelligència de l’infant superdotat Publicà 1916 el primer test important d’intelligència als EUA, el qual, anomenat Stanford-Binet, consistia en una revisió de l’escala d’intelligència d’ABinet i ThSimon Hi introduí el terme quocient intellectual i, amb la collaboració de MAMerrill, en publicà una nova revisió el 1937 Obres The Measurement of Intelligence 1916 i Genetic Studies of Genius en cinc volums, 1926-59