Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Charles Glover Barkla
Física
Físic anglès; professor a la Universitat de Londres (1909-13), fellow de la Royal Society (1912) i professor de filosofia natural a Edimburg a partir del 1913.
Estudià la radiació secundària produïda pels raigs X en gasos una substància sotmesa a raigs X reemet raigs X, i estengué la investigació als sòlids descobrí que la radiació secundària obtinguda era característica de cada metall Fou premi Nobel de física l’any 1917
Pavel Aleksejevič Čerenkov
Física
Físic soviètic.
Deixeble de SI Vavilov El 1934 descobrí i estudià exhaustivament l’efecte que porta el seu nom radiació de Cerenkov , la qual cosa li valgué, juntament amb IE Tamm i IM Frank, el premi Nobel de física del 1958 Anteriorment, pels seus treballs sobre radiació electrònica, rebé, també amb Tamm i Frank, el premi Stalin 1946
Richard Mead Goody
Física
Físic atmosfèric anglès naturalitzat nord-americà.
Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954
Antoine-Henri Becquerel

Antoine-Henri Becquerel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès, fill d’Alexandre-Edmond Becquerel.
Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-…
George Gamow
Física
Físic soviètic, naturalitzat nord-americà l’any 1939.
Estudià a les universitats de Leningrad, de Göttingen, de Copenhaguen i de Cambridge i fou deixeble de Bohr i de Rutherford Fou professor de física teòrica a la Universitat de Leningrad i, des del 1934, a la Universitat George Washington EUA Entre els seus treballs més importants es destaquen l’elaboració d’un model de nucli atòmic, anomenat del fluid nuclear , i l’enunciat de la regla de Gamow-Teller Ha estudiat les reaccions termonuclears que tenen lloc a l’interior dels estels, ha elaborat una teoria neutrínica de les supernovae i ha construït un model, dit de les capes, per als estels…
George F. Smoot

George F. Smoot
© Roy Kaltschmidt/LBNL
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Es graduà el 1970 al Massachusetts Institute of Technology i aquest mateix any anà a treballar al Lawrence Berkeley National Laboratory en el projecte dedicat a elucidar l’origen de l’Univers i a confirmar la teoria del big-bang , que passà a dirigir el 1971 Amb la informació subministrada pel satèllit de la NASA Cosmic Background Explorer COBE, posat en òrbita el 1989, analitzà les fluctuacions en les radiació de fons de les microones còsmiques cosmic microwave background radiation CMBR, les quals datà en 380000 anys després del big-bang , moment en què la radiació…
Ugo Fano
Física
Físic italià, especialitzat en l’estudi de les radiacions.
Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’…
Sydney Chapman
Meteorologia
Geofísic anglès.
Proposà la teoria de formació i destrucció de l’ozó a l’estratosfera com a interacció entre la radiació solar i l’oxigen atmosfèric
Ernest Fox Nichols
Física
Físic nord-americà.
Inventor de l’aparell anomenat radiòmetre de Nichols , aconseguí, juntament amb JFHulls, d’evidenciar i, després, de mesurar 1903 la pressió de radiació , efecte d’especial utilitat en radioastronomia
Maghnad Saha
Astronomia
Astrofísic indi.
Fou professor a Calcuta i estudià els fenòmens atmosfèrics estellars, la corona solar, la pressió de radiació i la ionització, on establí l’equació que duu el seu nom
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina