Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Arno Allan Penzias
Astronomia
Astrofísic alemany nacionalitzat nord-americà.
Estudià als EUA i obtingué el grau de doctor en ciències físiques per la Universitat de Colúmbia l’any 1962 Treballà als laboratoris de la Bell Telephone de Nova Jersey, on fou membre de l’equip tècnic del laboratori, i del 1972 al 1974 fou cap del departament d’investigacions en radiotècnica, i l’any 1974 fou nomenat cap d’investigacions en radioastronomia Entre els seus treballs més importants cal destacar el descobriment, en collaboració amb Robert W Wilson , de la denominada radiació cosmològica universal , de la qual establiren molt acuradament totes les seves…
Ernest Fox Nichols
Física
Físic nord-americà.
Inventor de l’aparell anomenat radiòmetre de Nichols , aconseguí, juntament amb JFHulls, d’evidenciar i, després, de mesurar 1903 la pressió de radiació , efecte d’especial utilitat en radioastronomia
Anthony Hewish
Física
Radioastrònom anglès.
Fou professor de radioastronomia a la Universitat de Cambridge El 1968 descobrí els quatre primers púlsars i el 1974 fou distingit, juntament amb M Ryle , amb el premi Nobel de física
Karl Guthe Jansky
Enginyer nord-americà.
Treballà inicialment en la Bell Telephone, i en fer recerques sobre les causes que parasitaven les comunicacions telefòniques descobrí 1931, accidentalment, la radiació provinent del centre de la Galàxia Aplicat a l’estudi d’aquest fenomen, desenvolupà les beceroles de la radioastronomia
Grote Reber
Tècnic nord-americà.
Pioner de la radioastronomia, el 1937 construí, motivat pel descobriment de Karl GJansky, el primer radiotelescopi Amb una antena parabòlica de nou metres de diàmetre obtingué el primer mapa de les radiofonts de la Via Làctia, que publicà l’any 1942 impulsà així aquesta branca de l’astronomia d’observació
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
Josep Baltà i Elias
Física
Doctor en ciències físiques.
Fou president del Ràdio Club de Catalunya 1923-25 Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la Universitat de Salamanca 1933-41 i de la Universitat Central de Madrid 1941-63, així com acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1948 i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid 1950 Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies construí el primer generador electroestàtic de l’Estat espanyol, i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica Collaborà…
Alfred Charles Bernard Lovell
Astronomia
Astrònom anglès.
Estudià a la Universitat de Bristol, on es graduà l’any 1934 El 1936 inicià la docència a Manchester Durant la Segona Guerra Mundial, treballà en el desenvolupament de sistemes de radar per a l’aviació Interessat per les primeres experiències amb radar i pels treballs de G Rever, s'ocupà extensament de la radioastronomia i impulsà la construcció del radiotelescopi de l'estació experimental de Jodrell Bank, dotat d'una antena parabòlica de 76 m de diàmetre 1955 Conegut amb el nom de Telescopi Lovell, a la mort del seu inventor encara estava en funcionament Rebé nombrosos guardons…
Charles Hard Townes

Charles Hard Townes
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Graduat el 1936 per la Universitat de Duke, el 1939 obtingué el doctorat a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia de la Universitat de Berkeley Treballà durant anys als laboratoris Bell a Nova York i a Nova Jersey, on durant la Segona Guerra Mundial desenvolupà aparells per a la navegació i per al radar El 1949 s’incorporà a la Universitat de Columbia, on uns anys més tard fou nomenat director del Laboratori de Radiacions El 1954 inventà el màser , un dispositiu per a l’estimulació de l’emissió de radiacions de microones, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física l’any 1964, compartit…
Reinhard Genzel
Física
Astronomia
Astrofísic alemany.
Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…