Resultats de la cerca

Obtingué en 1924-35 nou rècords mundials de velocitat sobre terra, i en 1937-39 tres rècords mundials de velocitat sobre aigua El seu fill, Donald Campbell 1921-67, aconseguí el rècord mundial sobre terra el 1964 648,728 km/h i el 1959 i 1964 el rècord mundial sobre aigua morí en un nou intent al llac Coniston Cumberland

Fill de Pere Pi, fou pioner del bicitrial, denominat trialsín fins el 1992 A 15 anys assolí el subcampionat mundial absolut i el subcampionat del món de bicicròs 1986 L’any següent aconseguí el primer títol mundial de bicitrial, a partir del qual inicià un extens palmarès que el portà a obtenir dotze campionats a l’aire lliure i vuit copes del món en pista coberta, divuit títols de campió d’Espanya, així com 3 rècords Guinness i 4 rècords del món El 1988 visqué als Estats Units, on popularitzà la modalitat El 1990 creà el Club Ot Pi Biketrial, des del qual organitzà més de 100 competicions,…

Fou campiona de Catalunya de 200 m 1975, 400 m 1974, 400 m tanques 1977 i 400 m en pista coberta 1973, 1975, 1977, 1978 Tingué els rècords d’Espanya de 200 m 1975, 400 m tanques 1977 i 300 m en pista coberta 1974, així com el de relleus de 4 × 400 m També feu diverses vegades els rècords de Catalunya de 300 m, 400 m, 600 m, 4 × 100 m i 4 × 400 m Fou 15 vegades internacional amb la selecció espanyola Es retirà als 22 anys

L’any 1968 establí nous rècords mundials en les modalitats de 100 i 200 metres papallona i en 400 metres lliures A les Olimpíades de Mèxic, per causa d’una malaltia, només aconseguí una medalla d’or en relleus però, en les de Munic 1972, amb la consecució de set medalles d’or 100 i 200 metres lliures, 100 i 200 metres papallona, 4 X 100 i 4 X 200 metres llisos i 4 X 100 metres estil i d’altres rècords mundials, es convertí en la màxima figura de la natació olímpica

Formà part dels equips del Sarrià Esportiu, el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Guanyà tres Campionats de Catalunya de 5000 m llisos 1935, 1941, 1942 i dos de cros individual 1934, 1936 Fou campió d’Espanya de 5000 m 1936, 1941, 1942, 1944, 10000 m 1935, 1941 i camp a través 1933, 1941, 1942 Amb la selecció catalana establí els rècords de Catalunya de 5000 m 1941, 3000 m 1942 i 4 × 1500 m 1942 També aconseguí els rècords d’Espanya de 10000 m 1941, 5000 m 1941, 3000 m 1942 i 2000 m 1942

Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres 1948, aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki 1952, en 5 000 m, 10 000 m i la marató Superà la barrera dels 20 km en una hora 20,052 km, i el 1954 establí els seus darrers rècords 5 000 m i 10 000 m

Competí amb el GEiEG i destacà en les proves combinades Es proclamà campiona de Catalunya de salt d’alçada 1988, 1991 i 200 m 1989 i establí els rècords catalans d’aquesta darrera prova 1989, amb l’equip del seu club, i d’heptatló 1992 En pista coberta, fou campiona d’Espanya de pentatló 1987, 1988, 1992 i salt d’alçada 1988, i establí dos rècords estatals 1987, 1988 i tres de catalans 1987, 1988, 1991 de la prova combinada Formà part de la selecció espanyola en tres ocasions Fou escollida millor atleta catalana l’any 1988 Es retirà el 1994

Membre del Club Natació Bar-celona, es donà a conèixer en guanyar la primera travessia “petita” del port de Barcelona i proclamar-se campiona de Catalunya infantil de fons 1954 S’especialitzà en esquena i a Catalunya fou dominadora d’aquest estil en el període 1955-61, en què assolí set campionats absoluts consecutius, set rècords en els 100 m i cinc rècords en els 200 m En l’àmbit estatal fou campiona absoluta dels 100 m tres cops 1958, 1959, 1960 i dels 4 × 100 m estils quatre cops 1955, 1959, 1960, 1961 Participà en els primers torneigs amb Portugal, Suïssa i França, i fou quinze vegades…

Membre del Club Esportiu Universitari de Barcelona i del Centre Gimnàstic Barcelonès, fou tres vegades campiona d’Espanya de 100 m, dues vegades de 200 m 2 i tres vegades de 60 m en pista coberta i establí els rècords estatals d’aquestes proves També fou campiona de Catalunya de 100 m 1982, 1983, 1984 i 200 m 1982, 1983 Els seus rècords de Catalunya de 100 m i 200 m llisos encara no han estat superats Internacional per Espanya, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i els Campionats d’Europa en pista coberta 1984, 1985 Guanyà la medalla d’or en relleus 4 × 100 m als campionats…

Desenvolupà tota la seva carrera esportiva al CN Manresa Fou campió de Catalunya de 200 m papallona 1961, i establí tres rècords catalans de 100 m i sis de 200 m en el període 1961-62 En l’àmbit estatal fou tres vegades campió d’Espanya de 200 m papallona 1961, 1962, 1963 i de 200 m lliure 1962 Fou el primer nedador català i estatal que aconseguí classificar-se per a una final del Campionat d’Europa 1962 El 1976 passà a ser entrenador del CN Manresa Al cap d’uns quants anys marxà a Sabadell, on fundà el Club Nagi, gairebé exclusiu per a màsters En aquesta categoria no ha cessat d’aconseguir…