Resultats de la cerca

Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista

Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers el 1890 passatge Obrer En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom

Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums

Diputat i senador, fou ministre de l’interior amb els governs Gambetta 1881-82 i Ferry 1883-85 Nomenat president del consell de ministres 1899-1902, formà un govern radical de defensa republicana amb participació socialista, que impulsà un reformisme social conservador, promulgà la llei d’associacions 1901 i sancionà amb l’indult la revisió del procés Dreyfus Dimití el 1902 per motius de salut

Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any

Net d’Albert de Quintana i Combis Molt amic de Pere Coromines, del qual fou passant, s’afilià a la UFNR i collaborà en El Poble Català El 1912 s’uní momentàniament al reformisme de Melquíades Álvarez Després fou diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921, com a membre del Partit Republicà Català Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, per l’abril del 1931 fou governador civil de Girona i poc després diputat a corts

Exiliat diverses vegades als EUA i a Espanya, dirigí diverses publicacions, entre les quals la Revista Bimestral Cubana 1832 Diputat tres vegades per la Provincia Oriental, protestà per l’exclusió de la representació nacional cubana a les Corts del 1837, a través de la seva Protesta de los diputados electos por la isla de Cuba 1837 Defensà el reformisme i l’autonomia cubana, però rebutjà l’annexió als EUA 1848 També escriví una Historia de la esclavitud

Exiliat a Mèxic 1923-30, fundà l’APRA 1924 Anticomunista i antiimperialista alhora, des del 1945 s’orientà cap a un reformisme paternalista Guanyà en les eleccions presidencials del 1962, però un cop d’estat militar li impedí d’ocupar la presidència El 1975 donà suport al cop d’estat del general Morales Bermúdez Arran de la victòria de l’APRA en les eleccions del 1978, esdevingué president de l’assemblea constituent Escriví Por la emancipación de la América Latina 1927 i Treinta años de aprismo 1954

Senyor de Tocqueville Elegit diputat 1839-48, es mostrà partidari d’un reformisme democràtic moderat Ministre d’afers estrangers 1848, es retirà de la política activa després del cop d’estat de Napoleó III 1851 Com a pensador, intentà de conciliar el liberalisme amb el racionalisme i defensà la democràcia com a motor d’anivellament social És un dels teòrics principals del liberalisme polític Obres Du système pénitentiaire aux États Units et son application en France 1833, La démocratie en Amérique 1835-40 i L’Ancien Régime et la Révolution 1856

Mestre de Lés Vall d’Aran, participà en les Misiones Pedagógicas de la Segona República i passà a Amèrica el 1937 Abans havia estrenat La sirena varada 1934, premi Lope de Vega, Otra vez el diablo 1935 i Nuestra Natacha 1935, obra d’un vague reformisme social, que obtingué un gran èxit A Mèxic estrenà Prohibido suicidarse en primavera 1937, i, a l’Argentina, La dama del alba 1944, considerada la seva millor obra, La barca sin pescador 1945 i Los árboles mueren de pie 1949 Tornà a Espanya el 1963 Fou el màxim representant d’un teatre poètic i “d’evasió”, antihistòric i fantàstic,…